Exhaust par a produir més recursos naturals, el planeta envia cada any un missatge d’alerta per aquestes dates. Aquest any, el dijous 29 de juliol la Terra entrarà en dèficit ecològic, segons Global Footprint Network. És el denominat Earth Overshoot Day (o Dia de l’Excés de la Terra), el dia en què la humanitat haurà consumit tots els béns naturals que el nostre planeta és capaç de regenerar en un any.
A partir d’aquesta data i fins a finals d’any ens trobem en una situació de dèficit global perquè el nostre consum dels recursos de la natura (aigua, aliments, combustibles fòssils…) serà superior als nous recursos disponibles. Viurem, per dir-ho d’una manera senzilla, de prestat. Un préstec que hauran d’assumir les generacions futures. La humanitat utilitza un 74% més del que els ecosistemes del planeta poden regenerar. És a dir, amb els nostres actuals estàndards de consum necessitaríem tenir 1,7 vegades l’equivalent al planeta Terra per tal de saciar totes les nostres demandes.
Final de l’excepció del primer any de pandèmia
La data d’aquest any és la mateixa que la de 2019. El 2020 la marca en el calendari es va posposar fins el 22 d’agost. La causa va ser el confinament què va patir la població mundial degut a la pandèmia de la COVID-19. El primer any de la crisi sanitària va reduir dràsticament l’activitat econòmica mundial i, de manera colateral, el consum de recursos naturals. També va deixar pas a una efímera sensació d’alleujament i va alimentar un missatge d’optimisme: és possible viure en un món més net i canviar el nostre model de producció i consum per un altre més respectuós amb el nostre entorn. Perquè avui, més que mai, som conscients de que la salut de les persones es troba estretament relacionada amb la salut del planeta.
La raó del nou impuls el 2021 (què ha avançat aquesta simbòlica data en tres setmanes) és l’augment del 6,6% en l’empremta de carboni respecte de l’any passat, així com la disminució del 0,5% en la biocapacitat forestal mundial degut, en gran part, a la deforestació a l’Amazones. Després de l’efecte transitori de la crisi sanitària, torna a quedar en evidència la necessitat urgent d’impulsar una recuperació econòmica sostenible en la que tots −governs, administracions, empreses i ciutadania− tinguin en compte els límits de la Terra. La situació ha empitjorat de manera alarmant durant els últims vint anys degut a l’augment de l’explotació de tots els recursos naturals, l’increment de la població mundial i els efectes de l’escalfament global, produït per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De fet, el balanç és actualment un dels pitjors des que el món va entrar en un dèficit ecològic a la dècada de 1970, segons les Comptes Nacionals d’Empremta i Biocapacitat (NFA per les seves sigles en anglès) basades en dades de Nacions Unides (ONU).
Agbar, actor clau en la reducció de l’empremta ecològica global
Agbar, grup compromès amb el medi ambient, ofereix solucions innovadores per la gestió sostenible de l’aigua, els recursos naturals i la salut ambiental per a l’agricultura, la indústria i les ciutats, en consonància amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.
El grup treballa en la reducció de l’empremta ecològica global amb l’objectiu de liderar la transició cap a un model productiu i de ciutat més sostenible i resilient, mitigant les causes del canvi climàtic. Gràcies a solucions tecnològiques i sistemes avançats d’ajuda a la decisió què fan possible una gestió més eficient de les infraestructures d’aigua, la companyia ha estalviat des de 2017 uns 36,5 hm3 d’aigua a España. A més, Agbar va aconseguir l’any 2020 cobrir amb energia ‘verda’ el 99,4% de les seves necessitats energètiques, equivalent al consum anual d’electricitat de prop de 84.000 llars.
Anticipar-se és fonamental per a poder fer front a les conseqüències de l’escalfament global. DINAPSIS, la xarxa de hubs d’innovació i transformació digital del grup Agbar, ha desenvolupat una eina digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures d’un territori per a afrontar els efectes dels fenòmens climàtics extrems −com per exemple el cas de la DANA de 2019 a Alacant− i avaluar mesures alternatives per a millorar la resiliència de la zona. DINAPSIS va ser seleccionat a finals de l’any passat com un dels 101 Exemples Empresarials d’Accions #PorElClima en reconeixement al seu compromís davant el canvio climàtic.
Els recursos del planeta són finits i això fa més necessari que mai l’aposta per l’economia circular, amb el continu reaprofitament dels residus. Agbar és pionera en aquest àmbit i un dels seus projectes més destacats és la transformació de les plantes de tractament d’aigua a biofactories amb l’objectiu de donar una nova vida a l’aigua per a nous usos, revaloritzar els residus, aconseguir l’autosuficiència energètica i tenir zero impacte ambiental. Un exemple és la biofactoria Sur de Granada, gestionada per Emasagra, què ha aconseguit que pràcticament el 100% de l’aigua depurada es reutilitzi per al reg de cultius; els llots, sorres i grasses es valoritzin com adob en agricultura o jardineria, i s’assoleixi l’autosuficiència energètica durant alguns mesos de l’any. El seu model de gestió ha estat reconegut com bona pràctica per la publicació European Circular Economy Stakeholder Platform.
La natura és el millor exemple a imitar per a protegir el planeta. Agbar impulsa el desenvolupament de models respectuosos i responsables amb el clima i l’entorn. Ho fa a través de la implantació d’infraestructures verdes (solucions basades en la natura o la naturalització d’instal·lacions, tant a l’àmbit urbà com a espais d’interès natural, preservant la biodiversitat i els serveis ecosistèmics què s’hi generen) i una economia baixa en carboni. Un cas paradigmàtic serien els aiguamolls artificials de depuració d’Illa de Mar i l’Embut (Delta de l‘Ebre), gestionats per Agbar. L’any 2020 van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A dia d’avui és una zona d’alt interès ornitològic, què ofereix espais idonis (refugis, zona d’alimentació i nidificació) per a l’observació d’aus, algunes d’elles amenaçades de desaparició, rutes naturalistes i educació ambiental.
Amb exemples com aquests, es contribueix a la preservació del medi ambient i a intentar posposar la data de l’Overshoot Day, dia crític per al planeta.