El sanejament, clau per protegir l’aigua que no veiem

L’aigua és la font de la vida, però gran part d’aquest tresor és invisible als nostres ulls. Les aigües subterrànies constitueixen la reserva d’aigua dolça més abundant del planeta. Són fonamentals per les ciutats i pels serveis essencials com el sanejament. El canvi climàtic suposa una amenaça per la xarxa de desguassos i clavegueram, els quals permeten evacuar les aigües residuals. Els episodis climàtics extrems, com les pluges torrencials o les inundacions, poden desbordar els sistemes i acabar contaminant les fonts d’aigua subterrània, posant en escac la seguretat i salut de les urbanitzacions.

El 19 de novembre és el Dia Mundial del Sanejament (o del Vàter), una celebració impulsada per Nacions Unides amb l’objectiu de conscienciar la societat de la importància del sanejament, un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. Aquest any el lema és Fer visible allò invisible, i vol ser un toc d’atenció de com els sistemes de sanejament inadequats escampen les deixalles humanes als rius, llacs i sòls, i afecten els recursos hídrics subterranis. La realitat és que, actualment, un total de 3.600 milions de persones en tot el planeta no tenen accés a serveis de sanejament gestionats de manera segura.

Recàrrega dels aqüífers

Agbar, part del grup Veolia i un referent internacional de la gestió integral del cicle de l’aigua, presta servei a Espanya i a Amèrica Llatina a 37 milions de persones, en més de 1.200 municipis. L’empresa aposta per la gestió avançada de les aigües subterrànies. Per fer-ho, es basa en l’optimització de l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega dels aqüífers, clau en un context d’escassetat hídrica.

Un bon exemple és l’actuació als aqüífers del delta del riu Llobregat, una de les fonts més importants i estratègiques d’aigua subterrània al territori metropolità de Barcelona. L’ús intensiu d’aquest recurs, per al consum humà i finalitats industrials, va provocar una de degradació general del sistema, causant un descens de la capacitat d’emmagatzematge i l’entrada d’aigua marina, posant en risc el subministrament d’aigua a la zona. L’any passat, Aigües de Barcelona, companyia del grup Agbar, va injectar 679.105 m3  d’aigua regenerada als pous, equivalents a 200 piscines olímpiques.

Una altra iniciativa és el projecte LIFE Matrix, liderat per Cetaqua, que vol demostrar la viabilitat d’una solució basada en la natura per a la recàrrega dels aqüífers amb aigua regenerada provinent de la depuradora de La Víbora, a Marbella. Aquesta ubicació s’ha elegit perquè és una zona amb gran estrès hídric, la qual duplica la demanda d’aigua durant els mesos d’estiu a conseqüència de l’augment de població turística. D’aquesta manera, la depuradora de La Víbora jugarà un paper vital en regenerar fins a 50.000 m3 d’aigua a l’any per la seva posterior infiltració.

Depuració i regeneració

Agbar és referent a Espanya en la gestió del servei de depuració (amb més del 25% d’aigua residual tractada al país), el que representa operar més de 650 estacions depuradores, amb un volum de 1.020 hm3 d’aigua depurada a l’any, l’equivalent a tractar l’aigua de més de 340.000 piscines olímpiques.

La reutilització sostenible de les aigües depurades permet alleugerir la pressió que hi exerceixen els diversos usos sobre els ecosistemes hídrics i sobre l’estat ecològic dels rius, aqüífers i ecosistemes costaners. Regenerar és sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament perquè es pugui reutilitzar seguint un model circular. Una vegada regenerada es pot tornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle de captació o bé subministrar directament la indústria, les ciutats i l‘agricultura per diferents usos.

La regeneració de les aigües residuals és una peça clau en l’estratègia d’Agbar, que reutilitza 128,7 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada a l’any, dels quals un 53% es destina a usos agrícoles. Aquest model d’economia circular també s’aplica als residus. Un dels seus projectes clau és la transformació de les depuradores tradicionals en ecofactories, veritables fàbriques de recursos que produeixen energia renovable, reutilitzen l’aigua i valoren tots els residus. En aquest àmbit, l’ecofactoria Bio Sud de Granada s’ha convertit en un exemple d’èxit internacional.

El canvi climàtic realça en valor la resiliència i sostenibilitat de totes les infraestructures del cicle de l’aigua. El sanejament és una peça clau, també per cuidar l’aigua que no veiem.

Dia Mundial del Medi Ambient: Protegir la Terra per a garantir el futur

El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, 5 de juny, té aquest any per lema “Una sola Terra” i reclama canvis profunds de les polítiques i de les nostres decisions per a viure en harmonia amb la natura, impulsant un estil de vida més net, ecològic i sostenible.

El canvi climàtic, causat per l’activitat humana, està agreujant la pèrdua de biodiversitat i aquesta pèrdua, a l’hora, accelera l’escalfament global, ja que molts dels ecosistemes afectats, com oceans i boscos, són determinants per l’absorció d’emissions de carboni.

L’aigua, recurs bàsic per a l’existència de vida, en rep les conseqüències. Sequeres i inundacions se succeeixen. Disminueix la qualitat de l’aigua i, sobretot, s’agreuja encara més la seva escassetat. Per l’any 2030, es preveu que el 47% de la població viurà a àrees amb estrès hídric, sent Espanya una de les zones més afectades. A més, el creixement de la població mundial requereix més recursos i aliments, i per això cada cop es necessitarà més aigua per a l’agricultura, la indústria i les ciutats. En concret, es calcula que la demanda d’aigua augmentarà entre un 20% i un 30% d’aquí al 2050.

Els Aiguamolls del Delta de l’Ebre, declarats reserva natural de fauna salvatge

Agbar, referent en la preservació del medi ambient

Agbar, grup amb una trajectòria de més de 150 anys, ofereix solucions innovadores en la gestió sostenible de l’aigua, dels recursos naturals i de la salut ambiental per a les ciutats, l’agricultura i la indústria, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. A Espanya i Amèrica Llatina, la companyia presta servei d’aigua a 37 milions de persones, a més de 1.200 municipis.

A la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient, Agbar es recolza sobre la innovació i la digitalització, així com les aliances, per a accelerar la transformació ecològica i per a contribuir així a protegir millor el planeta i millorar la qualitat de vida de les persones.

La companyia aposta per la mitigació del canvi climàtic mitjançant la compra d’energia verda, la generació d‘energies renovables i l’impuls de la mobilitat sostenible, entre d’altres iniciatives. L’any 2021 el grup va generar 90,02 GWh d’energia elèctrica renovable, que prové en un 89% de l’aprofitament del biogàs, en un 9% de l’energia solar fotovoltaica i en un 2% de turbines hidràuliques. A més, va injectar a la xarxa elèctrica 14,03 GWh d’energia verda, evitant d’aquesta manera l’emissió de 2.104,8 tones de CO2 equivalents.

Resiliència i economia circular

El grup impulsa l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic mitjançant el desenvolupament de plans de resiliència per a fer front als efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. En aquest àmbit, Agbar ha desenvolupat una plataforma digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures existents d’una ciutat per a mitigar els efectes de les inundacions i avaluar mesures alternatives per a millorar la resiliència de la zona, especialment útil a les zones de clima mediterrani exposades a episodis de pluges torrencials que seran cada cop més freqüents.

Cuidar el planeta significa també donar una nova vida als recursos, avançant cap el paradigma de l’economia circular. Agbar ha posat en marxa un model de transformació de les depuradores tradicionals en biofactories. Es tracta d’autèntiques ‘fàbriques’ de recursos que regeneren l’aigua per a nous usos (reg, agrícola i industrial), valoritzen tots els residus (per exemple, generació de biogàs a partir dels llots resultants de la depuració), i, per últim, produeixen energia per al seu propi abastament, generant un impacte positiu al seu entorn.

La biofactoria Sur de Granada s’ha convertit en un referent d’economia circular a nivell internacional. La planta ha aconseguit que pràcticament el 100% de l’aigua depurada es reutilitzi per al reg de cultius llenyosos i pràcticament la totalitat dels llots, sorres i grasses tenen una segona vida com adob en agricultura o jardineria. A més, és una instal·lació autosuficient a nivell energètic, aportant energia renovable a la xarxa.

La biofactoria Sud de Granada, referent d’economia circular a escala internacional

En aquest àmbit, Agbar aconsegueix valoritzar el 71,2% dels residus generats a les plantes depuradores i el 48,8% dels generats en potabilitzadores. Així mateix, la companyia reutilitza a tot el territori 128,7 hm3 d’aigua regenerada (l’equivalent a 42.900 piscines olímpiques), destinant un 53% per a ús agrícola.

Solucions basades en la naturalesa

El desenvolupament de solucions basades en la naturalesa és un altre dels eixos d’Agbar. A l’àmbit urbà, el parc La Marjal, a Alacant, és una zona d’oci inundable, creada per a retenir les aigües pluvials i mitigar així les inundacions a la ciutat durant els episodis de pluges torrencials, que serveix també de refugi per a espècies de vegetació i fauna de la regió.

Al Delta de l’Ebre, a Tarragona, Agbar gestiona els aiguamolls de depuració d’Illa de Mar i de L’Embut, que netegen de forma natural l’aigua utilitzada per al cultiu de l’arròs mitjançant l’ús de la vegetació aquàtica i dels microorganismes. Declarats reserva natural de fauna salvatge per la Generalitat, són una zona d’alt interès ornitològic.

La depuradora de Cabezo Beaza (Cartagena), a més de netejar l’aigua, contribueix a la conservació de la biodiversitat gràcies a les seves llacunes artificials d’emmagatzemat d’aigua que serveixen de refugi a més de 30 espècies d’aus aquàtiques, com la malvasia capblanca, un peculiar ànec bussejador que es troba en perill d’extinció.

La depuradora Cabezo Beaza, un exemple en recuperació de biodiversitat

Exemples molt diversos de com es pot contribuir a la preservació del medi ambient des del sector de l’aigua.
Només hi ha un planeta Terra. Cuidar la seva riquesa ambiental és una missió col·lectiva. Cada gest compta.

Agbar celebra el Dia Mundial de l’Aigua amb un acte sobre la gestió sostenible de les aigües subterrànies amb els treballadors del grup

Aquest any Nacions Unides posa el focus del Dia Mundial de l’Aigua al lema “Fer visible l’invisible”, amb la finalitat de destacar la importància de les aigües subterrànies, un recurs hídric que, tot i no visible, és fonamental per al planeta i les persones. A la seva intervenció, Àngel Simon, president d’Agbar, ha afirmat: “Des d’Agbar hem estat sempre pioners a l’hora d’innovar per a protegir i gestionar de manera sostenible els recursos hídrics, també les aigües subterrànies”. “Som experts en la gestió d’un bé essencial, tan invisible com imprescindible: la nostra labor professional es realitza des del compromís i la voluntat de servei públic”, ha afegit.

A l’acte ha destacat com el coneixement, la tecnologia i les aliances −a través de la col·laboració público-privada− permeten desenvolupar projectes que generen noves solucions per a la gestió sostenible dels recursos i aporten valor a la societat.

La trobada ha reunit, a una taula debat, a Ramón Bella, director de Recursos Hídrics d’Agbar; Sara Espinosa, project manager de Cetaqua (Andalusia); i Xavier Bernat, director d’Acció Climàtica d’Aigües de Barcelona, que lideren projectes clau per la gestió d’aqüífers. Cada un d’ells ha compartit exemples concrets de solucions innovadores desenvolupades per Agbar per a la gestió eficient i sostenible de les aigües subterrànies, com, a Barcelona, l’ús d’aigua regenerada procedent de la depuradora del Baix Llobregat per a recarregar els aqüífers del delta del riu Llobregat i actuar com a barrera contra la intrusió salina; a Almeria, la gestió avançada dels aqüífers mitjançant eines digitals de predicció basades en la Intel·ligència Artificial o a Múrcia, la descontaminació d’aqüífers gràcies a una nova tecnologia per a la reducció de nitrats a través de la injecció de nanopartícules de ferro. La taula ha estat moderada per Sandra Llobell, directora de Comunicació i Marketing d’Aigües de Barcelona.

Així mateix, l’acte ha comptat amb els testimonis, via vídeos, de dos professionals del grup a Amèrica Llatina: Lluís Jordan, director tècnic d’Aguas de Saltillo (Mèxic), i Daniel Tugues, director d’Operacions d’Aguas Andinas (Xile), que han explicat com, a les zones on viuen, afectades per la sequera, recorren als aqüífers per al abastament de la població.

Per últim, s’ha presentat la campanya “Canonades Infinites”, que posa en valor l’activitat del grup i els seus valors −qualitat, innovació, excel·lència, sostenibilitat i solidaritat− a través de diverses històries i testimonis de col·laboradors de diversos àmbits de la companyia (operacions, tècnic, administratiu, etc.) i que està ja disponible a la pàgina web i les xarxes socials d’Agbar així com a mitjans de comunicació.

L’acte ha estat conduït per Jose Guerra, director de Comunicació, Marketing i Reputació d’Agbar, i s’ha emès, per streaming, des de l’espai Àgora del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat (Barcelona), que precisament, es troba ubicat sobre un aqüífer que és clau per al proveïment de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les aigües subterrànies, la clau invisible davant el canvi climàtic

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid del món és invisible. Es troba sota terra, als anomenats aqüífers, uns jaciments subterranis que constitueixen l’origen de fonts, rius, llacs i aiguamolls. Les aigües subterrànies permeten portar la vida fins i tot a les zones més àrides del planeta, on poden ser l’únic recurs hídric a l’abast de la població. Per això, constitueixen un tresor ocult per a fer front als cada cop més devastadors efectes del canvi climàtic.

El Dia Mundial de l’Aigua, que es celebra el 22 de març, porta aquest any per lema “Aigües subterrànies: fer visible l’invisible”. L’objectiu és prendre consciència sobre la importància de protegir-les, ja que constitueixen la base del subministrament d’aigua potable, dels sistemes de sanejament i un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la industria i tots els ecosistemes naturals. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament d’aquestes fonts subterrànies d’aigua, especialment a la conca mediterrània, una de les més afectades per l’escalfament global. A Espanya la sequera ha provocat ja que les reserves d’aigua dels embassaments es trobin actualment sobre el 44% de la seva capacitat, i que suposa 15 punts menys que la mitjana dels últims 10 anys, segons les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La principal font de recàrrega de les aigües subterrànies és la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl. Un dels riscos més importants als que s’enfronten és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar a través del cicle de la naturalesa. Un problema que pot portar a l’esgotament d’aquest recurs. A més, les aigües subterrànies poden estar contaminades por l’activitat humana, que obliga a processos de regeneració que són llargs i difícils. Altres vegades desconeixem la quantitat d’aigua subterrània que es troba sota els nostres peus, i per aquest motiu desaprofitem un recurs hídric vital.

Tot i que no visibles, les aigües subterrànies són fonamentals per al planeta i les nostres vides

Gestió avançada i sostenible dels recursos hídrics

El grup Agbar, que té més de 150 anys de trajectòria en la gestió de l’aigua i la salut ambiental, i presta servei a 37 milions de persones a Espanya i Amèrica Llatina a 1.200 municipis, es compromet amb la preservació de totes les fonts d’aigua, incloses les subterrànies. En aquest àmbit aposta per una gestió avançada i sostenible, basada en l’optimització de l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega artificial dels aqüífers, que permet alleujar la pressió sobre els ecosistemes hídrics.

Un exemple són els aqüífers del delta del riu Llobregat, que són fonamentals per al subministrament d’aigua a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. El seu ús intensiu per a finalitats industrials i per al consum humà va provocar una degradació general del sistema aqüífer, que va suposar un descens de la seva capacitat d’emmagatzemat i de l’entrada d’aigua marina, posant en perill el subministrament a la zona. Per a revertir la situació es va construir a l’aqüífer principal una línia de pous per a injectar aigua regenerada procedent de la depuradora del Baix Llobregat. La injecció d’aigua regenerada alimenta de forma sostenible l’aqüífer i actua com una barrera contra la intrusió salina. Aigües de Barcelona va injectar l’any 2021 als pous un total de 679.105 metres cúbics d’aigua regenerada, equivalent a 200 piscines olímpiques.

Intel·ligència artificial i governança

Cetaqua, centre tecnològic de l’aigua impulsat per Agbar, lidera un projecte de gestió avançada i col·laborativa dels aqüífers. Es tracta del projecte GOTHAM, que neix davant la dificultat per a predir el balanç hídric als aqüífers i per a anticipar la demanda d’aigua, especialment la relacionada amb l’activitat agrícola, a una zona amb un elevat estrès hídric com el Campo de Dalías (Almeria). L’objectiu del projecte és predir, mitjançant eines digitals basades en la Intel·ligència Artificial (IA), la disponibilitat i la demanda del recurs hídric, així com del seu impacte en la sostenibilitat de les masses d’aigua subterrània al Ponent almerianès. Hidralia, empresa del grup a Andalusia, col·laborarà en aquest projecte d’innovació amb els ajuntaments de Roquetas, La Mojonera i Adra, com responsables de la gestió del cicle urbà de l’aigua amb aquests municipis.

Gran part dels aqüífers d’Europa estan en mal estat degut a una alta concentració de nitrats, causada principalment per l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris a les activitats agrícoles i ramaderes, que afecta a la qualitat de les aigües subterrànies. A més, les tecnologies actuals desenvolupades per a pal·liar aquest problema solen tenir un impacto ambiental negatiu per l’energia consumida i la gran quantitat de residus generats. Cetaqua, amb Aguas de Murcia i Aquatec (part del grup Agbar), lidera el projecte LIFE Nirvana, que durant el 2021 va finalitzar la preparació d’una experiència pilot a l’aqüífer de Zarandona (Múrcia) per a utilitzar una tecnologia innovadora per a la reducció de nitrats a les aigües. Es tracta de la injecció de nanopartícules de ferro que tenen la capacitat de potenciar la transformació del nitrat en nitrogen gas, així com de convertir els pesticides en compostos més biodegradables. D’aquesta manera, es promou una gestió més sostenible dels recursos hídrics donat que redueix la concentració de nitrats i contribueix a la recuperació del bon estat químic de les aigües subterrànies. A més, permet incrementar el volum d’aigua subterrània apta per altres usos.

Per la seva part, Hidraqua, empresa que gestiona el cicle de l’aigua a la Comunitat Valenciana, dona servei a més de 20 municipis que s’abasteixen exclusivament d’aigua subterrània. Per aquest motiu, l’empresa s’ha especialitzat en la gestió avançada dels pous per a l’extracció de l’aigua. Hidraqua ha identificat els pous més significatius i ha instal·lat sensors per el control i seguiment de les principals variables: caudal i volum produït, consum i demanda d’energia i pressió o profunditats de l’aigua captada. Per això, s’utilitzen tecnologies punteres, desenvolupades per Agbar, per a la gestió optimitzada de sondejos i captació d’aigua subterrània.

L’aigua invisible és més valuosa que mai. La nostra missió és protegir-la.

Reutilitzar l’aigua per a completar el cercle: factor clau dins del Dia Mundial del Sanejament

El 19 de novembre es celebra el Dia Mundial del Sanejament (o també anomenat de l’Excusat), promogut per Nacions Unides. Enguany la celebració posa el focus en els 3.600 milions de persones a tot el món – al voltant de la meitat de la població mundial – que manquen de serveis de sanejament gestionats de manera segura. Més enllà de ser un dret, és necessari que totes les persones d’una comunitat disposin d’excusats per a protegir la seva salut de manera transversal. Per això, aigua i sanejament per a tots és el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el full de ruta mundial per a un món més just i sostenible.

A més, els episodis climàtics extrems, com a inundacions i sequeres, i l’augment del nivell de la mar que provoca l’escalfament global són un greu risc per als elements dels sistemes de sanejament (les canonades, els tancs i les plantes de tractament). Això suposa invertir, amb un model de col·laboració públic-privada, de manera sostinguda en les instal·lacions per a atendre les directives europees i per a aconseguir sistemes més resilients.

Agbar transforma les seves depuradores per a regenerar l’aigua

El grup Agbar, compromès amb el sanejament de qualitat, té a Espanya un total de 793 plantes depuradores que durant l’any 2020 van tractar 1.062,9 hectòmetres cúbics d’aigües residuals (l’equivalent a més de 350.000 piscines olímpiques!). Per a fer front al desafiament climàtic i fer més sostenible tot el procés, el grup impulsa l’evolució de les depuradores tradicionals en “biofactories”, un nou concepte basat en l’economia circular. Aquestes instal·lacions regeneren, mitjançant sistemes de tractament avançat, tota l’aigua que tracten, la qual cosa permet la seva reutilització en nous usos, com el reg de zones verdes o l’agricultura. A més, valoren tots els residus generats durant la depuració i s’autoproveeixen d’energia.

Biofactoria La Farfana, a Xile, on es va crear el model de biofactorías i que va rebre el premi de Nacions Unides a la millor innovació mundial per a fer front al canvi climàtic.

Aquest model, premiat per Nacions Unides per la seva posada en marxa en Aigües Andines, empresa del grup a Xile, s’aplica també en diferents punts d’Espanya, sent referència la biofactoria Sud de Granada, gestionada per EMASAGRA, l’empresa municipal de proveïment i sanejament de Granada. Un altre exemple és la biofactoria del Baix Llobregat, a Barcelona, gestionada per Aigües de Barcelona i una de les majors i més modernes plantes de sanejament d’aigües residuals d’Europa. La seva capacitat de producció d’aigua regenerada per a diferents usos és de més de 100.000 milions de litres a l’any, que es pot reutilitzar per a reg agrícola, serveis municipals i ambientals com la neteja de carrers i la conservació de parcs i jardins, o usos industrials. La qualitat de l’aigua obtinguda és tan alta que es pot infiltrar en l’aqüífer del Llobregat per a fer front a episodis d’intrusió salina.

La importància de no tirar residus al vàter

Amb motiu del Dia Mundial del Sanejament, és necessari recordar la importància de no tirar residus pel vàter, com ara burilles, oli, productes per a la cura personal (tovalloletes higièniques, bolquers de bebès, bastonets de cotó, discos desmaquillants, tampons, etc.), així com medicaments, un mal hàbit amb una costosa factura econòmica i mediambiental. Segons l’Associació Espanyola de Proveïment d’Aigües i Sanejament (AEAS), en una ciutat espanyola d’uns 300.000 habitants es recullen al voltant de 10 quilograms d’aquests residus per persona a l’any. Aquests desaprofitaments obstrueixen les canalitzacions i suposen un sobre cost total estimat d’uns 230 milions d’euros a l’any.

Imaginar la ciutat del futur passa per fer més sostenibles tots els serveis, començant per una cosa tan bàsica com el sanejament d’aigua.

Overshoot Day: Dia crític per al planeta

Exhaust par a produir més recursos naturals, el planeta envia cada any un missatge d’alerta per aquestes dates. Aquest any, el dijous 29 de juliol la Terra entrarà en dèficit ecològic, segons Global Footprint Network. És el denominat Earth Overshoot Day (o Dia de l’Excés de la Terra), el dia en què la humanitat haurà consumit tots els béns naturals que el nostre planeta és capaç de regenerar en un any.

A partir d’aquesta data i fins a finals d’any ens trobem en una situació de dèficit global perquè el nostre consum dels recursos de la natura (aigua, aliments, combustibles fòssils…) serà superior als nous recursos disponibles. Viurem, per dir-ho d’una manera senzilla, de prestat. Un préstec que hauran d’assumir les generacions futures. La humanitat utilitza un 74% més del que els ecosistemes del planeta poden regenerar. És a dir, amb els nostres actuals estàndards de consum necessitaríem tenir 1,7 vegades l’equivalent al planeta Terra per tal de saciar totes les nostres demandes.

Final de l’excepció del primer any de pandèmia

La data d’aquest any és la mateixa que la de 2019. El 2020 la marca en el calendari es va posposar fins el 22 d’agost. La causa va ser el confinament què va patir la població mundial degut a la pandèmia de la COVID-19. El primer any de la crisi sanitària va reduir dràsticament l’activitat econòmica mundial i, de manera colateral, el consum de recursos naturals. També va deixar pas a una efímera sensació d’alleujament i va alimentar un missatge d’optimisme: és possible viure en un món més net i canviar el nostre model de producció i consum per un altre més respectuós amb el nostre entorn. Perquè avui, més que mai, som conscients de que la salut de les persones es troba estretament relacionada amb la salut del planeta.

La raó del nou impuls el 2021 (què ha avançat aquesta simbòlica data en tres setmanes) és l’augment del 6,6% en l’empremta de carboni respecte de l’any passat, així com la disminució del 0,5% en la biocapacitat forestal mundial degut, en gran part, a la deforestació a l’Amazones. Després de l’efecte transitori de la crisi sanitària, torna a quedar en evidència la necessitat urgent d’impulsar una recuperació econòmica sostenible en la que tots −governs, administracions, empreses i ciutadania− tinguin en compte els límits de la Terra. La situació ha empitjorat de manera alarmant durant els últims vint anys degut a l’augment de l’explotació de tots els recursos naturals, l’increment de la població mundial i els efectes de l’escalfament global, produït per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De fet, el balanç és actualment un dels pitjors des que el món va entrar en un dèficit ecològic a la dècada de 1970, segons les Comptes Nacionals d’Empremta i Biocapacitat (NFA per les seves sigles en anglès) basades en dades de Nacions Unides (ONU).

Agbar, actor clau en la reducció de l’empremta ecològica global

Agbar, grup compromès amb el medi ambient, ofereix solucions innovadores per la gestió sostenible de l’aigua, els recursos naturals i la salut ambiental per a l’agricultura, la indústria i les ciutats, en consonància amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.

El grup treballa en la reducció de l’empremta ecològica global amb l’objectiu de liderar la transició cap a un model productiu i de ciutat més sostenible i resilient, mitigant les causes del canvi climàtic. Gràcies a solucions tecnològiques i sistemes avançats d’ajuda a la decisió què fan possible una gestió més eficient de les infraestructures d’aigua, la companyia ha estalviat des de 2017 uns 36,5 hm3 d’aigua a España. A més, Agbar va aconseguir l’any 2020 cobrir amb energia ‘verda’ el 99,4% de les seves necessitats energètiques, equivalent al consum anual d’electricitat de prop de 84.000 llars.

Anticipar-se és fonamental per a poder fer front a les conseqüències de l’escalfament global. DINAPSIS, la xarxa de hubs d’innovació i transformació digital del grup Agbar, ha desenvolupat una eina digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures d’un territori per a afrontar els efectes dels fenòmens climàtics extrems −com per exemple el cas de la DANA de 2019 a Alacant− i avaluar mesures alternatives per a millorar la resiliència de la zona. DINAPSIS va ser seleccionat a finals de l’any passat com un dels 101 Exemples Empresarials d’Accions #PorElClima en reconeixement al seu compromís davant el canvio climàtic.

Els recursos del planeta són finits i això fa més necessari que mai l’aposta per l’economia circular, amb el continu reaprofitament dels residus. Agbar és pionera en aquest àmbit i un dels seus projectes més destacats és la transformació de les plantes de tractament d’aigua a biofactories amb l’objectiu de donar una nova vida a l’aigua per a nous usos, revaloritzar els residus, aconseguir l’autosuficiència energètica i tenir zero impacte ambiental. Un exemple és la biofactoria Sur de Granada, gestionada per Emasagra, què ha aconseguit que pràcticament el 100% de l’aigua depurada es reutilitzi per al reg de cultius; els llots, sorres i grasses es valoritzin com adob en agricultura o jardineria, i s’assoleixi l’autosuficiència energètica durant alguns mesos de l’any. El seu model de gestió ha estat reconegut com bona pràctica per la publicació European Circular Economy Stakeholder Platform.

La natura és el millor exemple a imitar per a protegir el planeta. Agbar impulsa el desenvolupament de models respectuosos i responsables amb el clima i l’entorn. Ho fa a través de la implantació d’infraestructures verdes (solucions basades en la natura o la naturalització d’instal·lacions, tant a l’àmbit urbà com a espais d’interès natural, preservant la biodiversitat i els serveis ecosistèmics què s’hi generen) i una economia baixa en carboni. Un cas paradigmàtic serien els aiguamolls artificials de depuració d’Illa de Mar i l’Embut (Delta de l‘Ebre), gestionats per Agbar. L’any 2020 van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A dia d’avui és una zona d’alt interès ornitològic, què ofereix espais idonis (refugis, zona d’alimentació i nidificació) per a l’observació d’aus, algunes d’elles amenaçades de desaparició, rutes naturalistes i educació ambiental.

Amb exemples com aquests, es contribueix a la preservació del medi ambient i a intentar posposar la data de l’Overshoot Day, dia crític per al planeta.

Objectiu per a la propera dècada: preservar els ecosistemes

Els ecosistemes exerceixen un paper fonamental al nostre planeta, proporcionant beneficis essencials per a tots els éssers vius, com aigua, aliments, o purificació de l’aire, entre d’altres. Tots depenem d’ecosistemes saludables per la nostra supervivència. És més necessari que mai que reconnectem amb la natura per tal de frenar l’alarmant pèrdua d’espècies de flora i fauna i per a contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic. Ara és el moment d’actuar.

El Dia Mundial del Medi Ambient, què se celebra el 5 de juny, posa èmfasi aquest any sobre la necessitat de preservar el nostre entorn, restaurant els ecosistemes malmesos i protegint aquells que encara conserven la seva vitalitat i diversitat. La celebració marcarà el llançament del Decenni de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). Precisament, 2030 és la data límit que els científics consideren crítica per tal d’evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.

Així mateix, la pandèmia de la COVID-19 ha posat en relleu el paper protector de la natura. Segons l’ONU, uns ecosistemes sans ajuden a protegir-nos de les malalties, ja que la diversitat d’espècies fa més difícil la propagació de patògens. A més, d’aquí a 2030 la restauració de 350 milions d’hectàrees d’ecosistemes terrestres i aquàtics degradats podria eliminar de l’ atmosfera de 13 a 26 gigatonelades de gasos d’efecte hivernacle, els responsables de l’escalfament global.

Amb més de 85.000 espècies d’animals i plantes, Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa, el que suposa el 54% de les espècies d’Europa i prop del 5% de les espècies conegudes al món. Tot i així, aquesta biodiversitat es troba greument en perill. De les 85.000 espècies esmenades, el 14%, estan amenaçades i poden extingir-se, segons la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Agbar, aliat a la defensa del medi ambient

Compromès amb la preservació dels elements essencials del medi ambient, Agbar ofereix solucions innovadores sobre la gestió sostenible de l’aigua, dels recursos naturals i de la salut ambiental per a l’agricultura, la industria i les ciutats, en línia amb la fulla de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

El desenvolupament de solucions basades en la natura és una prioritat per a la companyia. Un exemple són els aiguamolls artificials de depuració d’Illa de Mar i L’Embut, situats al Delta de l’Ebre. Gestionats per Agbar, l’any passat van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una zona de gran interès ornitològic, què ofereix espais idonis (refugis, zona d’alimentació i nidificació) per l’observació d’aus (algunes d’elles amenaçades), rutes naturalistes i educació ambiental.

Conservar la biodiversitat a les zones on opera és un altre objectiu clau per a la companyia, que té un 11,7% de les seves instal·lacions a espais protegits. En aquestes ubicacions, i al voltant d’infraestructures com les biofactories (depuradores basades en els principis de l’economia circular), es prenen mesures per a protegir la flora i la fauna. Concretament, Agbar va realitzar l’any 2020 a Espanya un total de 76 diagnòstics de biodiversitat (60 d’ells d’instal·lacions dins d’espais protegits) i va posar en marxa 45 plans d’acció a plantes de tractament, 34 d’ells a espais protegits. Un exemple d’iniciativa a la lluita contra la pèrdua de biodiversitat és el programa de gestió integral d’espècies de flora invasora desenvolupat per la companyia. A través d’una metodologia i eines pròpies, el personal de les instal·lacions del grup està capacitat per a identificar i reportar observacions, així com per executar i realitzar plans de control i comunicació d’espècies invasores.

Agbar aposta també per l’eliminació de l’ús de productes fitosanitaris a totes les seves instal·lacions, què comporta un canvi del model de gestió de les zones verdes. Els treballadors reben formació específica i la companyia ha elaborat una guia de manteniment i un document de clàusules que s’està incloent als contractes amb subcontractistes del manteniment d’aquestes zones verdes. Gràcies als esforços de tots els actors implicats, el 81,5% de les instal·lacions del grup es troben ja lliures de fitosanitaris i pesticides.

Aconseguir que treballadors i membres de les comunitats locals siguin veritables guardians de la natura és una altra de les missions. Per exemple, el programa de voluntariat BiObserva és una iniciativa corporativa, implantada a més de 95 instal·lacions, en la que hi col·laboren més de 270 treballadors de la companyia com voluntaris. Aquest programa contempla l’observació de les espècies d’avifauna als centres de treball i el seu registre a una app o a una plataforma web d’accés públic. Les prop de 60.000 observacions recollides han estat utilitzades internament per la companyia amb la finalitat d’analitzar i desenvolupar plans d’acció de biodiversitat i estan a disposició de la ciència.

Cuidar del planeta és cuidar de nosaltres mateixos. Revertir els danys causats a la natura és el repte intergeneracional més gran actualment. És el moment de comprometre’s.

Àngel Simón: “El nostre compromís com a professionals de l’aigua es manifesta en la nostra tasca diària i dedicació per preservar aquest recurs fonamental”

Aquest any, el Dia Mundial de l’Aigua gira entorn del lema de Nacions Unides “El valor de l’aigua”, per tal de reflexionar sobre el significat que té l’aigua, en tots els seus usos, per a les persones de tot el món i prendre consciència sobre la seva rellevància. En la seva intervenció, Àngel Simón, ha afirmat: “Tots tenim tots un vincle especial amb l’aigua, i en particular, el nostre compromís com a professionals de l’aigua es manifesta en la nostra tasca diària i dedicació per preservar aquest recurs fonamental”. Un compromís que ha estat encara més important en els últims mesos -durant el context actual de pandèmia-, al garantir un servei essencial per a la ciutadania per la seva estreta relació amb la salut i la higiene.

A més, el president d’Agbar ha posat en relleu la importància de l’aigua com a impulsora del canvi, permetent el progrés socioeconòmic, contribuint, per exemple, a assegurar el desenvolupament de l’agricultura, la indústria i les ciutats.
La trobada ha comptat també amb la intervenció de Federico Sánchez, arquitecte, acadèmic i conductor televisiu i radial xilè, que ha compartit la seva visió sobre què significa l’aigua: “Un cicle de tres conceptes, un, origen, de la vida, però també de les ciutats; dos, oportunitat, per transformar els espais on vivim; i tres, recreació, element fonamental en el desenvolupament de les societats contemporànies “.

Així mateix, a l’acte han participat diversos professionals que formen part de la companyia, que han compartit què significa l’aigua per a cada un d’ells, destacant paraules clau com: “futur”, “motor de la vida” o “estat d’ànim “, des de diferents punts del territori.

L’acte ha estat conduït per Jose Guerra, director de Comunicació, Màrqueting i Reputació d’Agbar, i s’ha emès des de l’espai Àgora del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat (Barcelona).

L’esdeveniment complet es pot veure al perfil de YouTube d’Agbar: aquí

L’aigua, un recurs essencial per a la vida i per al futur

Per això, el 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua, instaurat per les Nacions Unides, que enguany vol posar en relleu el valor de l’aigua i que busca conèixer el significat que aquest element té per a cadascú de nosaltres a fi d’ajudar a generar consciència al respecte. L’aigua ha estat, és i serà un recurs indispensable per a la vida.

Reptes per a la gestió dels recursos hídrics

L’escassetat d’aquest recurs, l’emergència climàtica i els seus efectes ja eren alguns dels reptes globals que afrontàvem abans de la pandèmia. La disponibilitat dels recursos hídrics està amenaçada pel canvi climàtic i els seus efectes són cada cop més devastadors. Ho vam viure amb el Gloria i la DANA als nostres municipis. Així mateix, l’any 2050 la població mundial superarà els 10.000 milions de persones i la demanda mundial d’aigua augmentarà entre un 20 i un 30%. Per tant, garantir el subministrament d’aigua per a tothom esdevé una de les grans prioritats globals.

Ara, als reptes ja existents prèvia pandèmia, s’hi han afegit i s’han agreujat els reptes sanitaris, econòmics i socials. Davant les dificultats i les desigualtats, Agbar, com a companyia gestora de serveis mediambientals que garanteix l’abastament d’aigua a més d’un milió de llars, d’empreses i d’administracions, ha estat al seu costat per garantir el subministrament d’aigua i ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta és una de les maneres com la companyia ha demostrat, un cop més, que és un actor destacat per concretar respostes en moments d’incertesa.

Pioners en la detecció del virus

Una altra d’aquestes respostes ha estat el desenvolupament de la solució COVID-19 City Sentinel, una eina de vigilància epidemiològica per identificar de forma primerenca la presència del SARS-CoV-2 en les aigües residuals, monitorar-ne l’evolució i adoptar mesures efectives immediates per anticipar-nos als rebrots.

Aquesta solució innovadora, escollida pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic i el Ministeri de Sanitat com a eina per a la vigilància microbiològica, ja està implementada en més de 100 municipis d’Espanya i fa el seguiment a més de 13 milions d’habitants.

El compromís d’Agbar va més enllà de la tasca diària de subministrament i sanejament d’aigua. Ara cal abordar els reptes plantejats i aportar solucions que permetin assolir una recuperació econòmica i social de forma sostenible. I l’aigua és un element essencial d’aquesta recuperació.

L’aigua impulsa la recuperació

Els fons europeus Next Generation EU són l’eina que farà possible aquesta recuperació, un instrument per contribuir a reparar els efectes econòmics i socials derivats de la pandèmia. En el marc d’aquests fons, s’impulsen projectes que es fonamenten en la innovació, la digitalització i la transició ecològica, àmbits en els que Agbar té molt per aportar. L’objectiu és ser més sostenibles i resilients davant les amenaces presents i futures.

A Espanya, el sector de l’aigua genera una ocupació de qualitat de més de 40.000 llocs de treball de forma directa i de 60.000 llocs de treball indirectes. Tenim l’oportunitat de contribuir a seguir generant una ocupació de qualitat a través d’inversions transformadores en el nostre territori que es basin en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i que tinguin la mirada posada en l’Agenda 2030.

La col·laboració publicoprivada és essencial per desenvolupar aquests projectes. Les aliances entre empreses i administracions han de ser el motor d’aquesta reconstrucció per mobilitzar els recursos necessaris i executar les inversions sostenibles que permetran seguir creant ocupació de qualitat i generant activitat econòmica. Un exemple és la transformació de les instal·lacions d’aigua en ecofactories, que permetran aplicar l’economia circular al cicle de l’aigua de les nostres ciutats i fer un ús eficient dels recursos.

Amb la mirada posada en el futur, Agbar no només planteja projectes per a la gestió de l’aigua, sinó que també proposa establir un pacte social que es constitueixi municipi a municipi i compti amb la col·laboració d’administracions, empreses i entitats. Aquestes aliances han de portar a concretar propostes locals basades en la solidaritat, l’ocupació de qualitat i una reconstrucció verda i inclusiva.

El Dia Mundial de l’Aigua, posem el focus en el valor d’aquest recurs escàs, però essencial per a la nostra vida i el nostre futur. L’aigua és sostenibilitat, innovació, benestar social, salut, ocupació de qualitat, resiliència, educació, agricultura, indústria, biodiversitat i col·laboració. Cuidem-la per garantir un present d’oportunitats i un futur sostenible, inclusiu i solidari.