Tenir cura de la nostra Terra davant del repte de la sequera

El canvi climàtic és el repte més gran que afronta la humanitat. El Dia Mundial del Medi Ambient, promogut per les Nacions Unides cada 5 de juny, focalitza enguany el seu missatge a restaurar les terres, aturar la desertificació i enfortir la resiliència a la sequera. Aquesta crida a l’acció ens recorda la urgència de protegir el nostre planeta.

Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones “degradades”; és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29% a escala global. En concret, Espanya és un dels països de la Unió Europea que estan més afectats per la sequera actualment, sobretot al sud i a Catalunya, i la seva ciutadania és de les més conscienciades.

Veolia, referent mundial de la transformació ecològica amb solucions en aigua, energia i residus, ha publicat enguany la segona edició del Baròmetre de la Transformació Ecològica dut a terme a escala global juntament amb la consultora Elabe, que destaca aquest grau més alt de conscienciació de la població espanyola davant el canvi climàtic. Així, un 78% se sent vulnerable davant dels seus efectes, davant de la mitjana mundial, que se situa en el 65%. D’altra banda, el 80% de la ciutadania espanyola considera que es pot veure afectada per un deteriorament de la seva qualitat de vida, davant del 68% global.

A Espanya, Agbar —que forma part del grup Veolia i representa un hub de coneixement del cicle integral de l’aigua—, actua des de la proximitat al territori subministrant aigua a 13,5 milions de persones i presta servei a 1.100 municipis. En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, en particular, la companyia ha reforçat la seva estratègia de solucions innovadores per a la preservació i la gestió sostenible de l’aigua. Aquestes solucions es basen en models circulars i s’inspiren en la natura mateixa, amb la finalitat de cuidar i restaurar els ecosistemes a les instal·lacions del grup, així com en espais naturals clau. Un exemple: al parc El Recorral de Rojales (Alacant), Hidraqua, que forma part del grup, ha creat en col·laboració amb l’Ajuntament una zona humida de cinc llacunes artificials amb aigua regenerada. Una varietat de vegetació i fauna salvatge prospera ara en un nou paisatge la funció del qual consisteix a evitar abocaments al medi ambient en episodis de pluges torrencials.

Reutilització per ser més resilients

L’economia circular és al centre de les activitats del grup. Davant el context actual d’escassetat hídrica, Agbar aposta per la regeneració i la reutilització posterior de l’aigua per donar-hi múltiples usos nous. El reg, tant de zones verdes urbanes com de conreus, la neteja de les ciutats o la devolució d’aigua regenerada en condicions òptimes a rius i aqüífers per reiniciar el cicle de captació ja són alguns exemples funcionals d’aquesta solució. L’equació no pot ser més clara: com més quantitat d’aigua regenerada hi hagi en circulació, menys dependència hi haurà de la climatologia i, en general, es generarà menys pressió sobre els recursos hídrics disponibles.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix avui ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’ecofactoria del Baix Llobregat, que depura les aigües residuals que hi arriben i, després d’un tractament avançat, fa servir aquesta aigua regenerada per a nous usos urbans, agrícoles i industrials.

També trobem exemples que són referents a escala nacional a la Regió de Múrcia. Allà, l’aigua regenerada de les depuradores de La Hoya, a Llorca, i de Cabezo Beaza, a Cartagena, ja serveix per a usos agrícoles en camps propers, i contribuïm així a apaivagar els efectes de la sequera a la zona.

A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental del grup consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. Precisament a Cabezo Beaza, aquest enfocament, que es basa en la reducció de productes fitosanitaris, la lluita contra espècies invasores i la creació de zones d’alimentació i refugis per a animals, ha permès reintroduir la malvasia capblanca, un ànec bussejador peculiar i molt escàs a Espanya. Així mateix, als aiguamolls artificials de depuració de Begudà, a Girona, s’ha pogut observar el nòctul gegant, un ratpenat en perill d’extinció en aquesta contrada.

Definitivament, el canvi climàtic és el repte més gran al qual ens enfrontem com a societat. La conscienciació ambiental és una part fonamental d’aquest repte, i tots podem contribuir a promoure-la; Agbar també s’hi compromet mitjançant l’organització d’exposicions i tallers i la recollida de residus a les platges, entre altres accions. Cada gota d’aigua, cada gra de sorra compten. Junts podem idear i concretar noves solucions més respectuoses amb la nostra Terra.

Dia Mundial del Medi Ambient: protegir la natura reduint el nostre impacte en els ecosistemes

La natura fa front a una espècie invasora perillosa: el plàstic. Enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient, que les Nacions Unides celebren cada 5 de juny, fa una crida per lluitar contra aquest perill, que perjudica la salut humana i amenaça la biodiversitat. Cada any es produeixen al món més de 400 milions de tones de plàstic, i al voltant de 20 milions d’aquestes deixalles acaben a llacs, rius i mars. Hem de mobilitzar-nos i actuar pel futur del nostre planeta.

Davant d’aquesta situació, la clau és protegir els ecosistemes, tant terrestres com marins, i implantar noves pràctiques més respectuoses amb la natura. El grup Veolia, al qual pertany Agbar, és referent mundial en la transformació ecològica i lidera la innovació per preservar el medi ambient mitjançant solucions en matèria d’aigua, residus i energia. En concret, Agbar, a través del seu hub de coneixement de l’aigua, promou el desenvolupament d’infraestructures verdes, basades en la natura, per tal de preservar la biodiversitat i adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Un exemple d’iniciativa clau és el parc d’El Recorral, a Rojals (Alacant), on Hidraqua, que forma part del grup, ha construït, en col·laboració amb l’Ajuntament, un aiguamoll ric en biodiversitat i que evita abocaments al medi en episodis de pluges torrencials. Entre altres accions, ha instal·lat caixes niu per a aus i ratpenats que ajudin a controlar plagues de processionària i mosquits, amb l’objectiu d’evitar l’ús de pesticides i contribuir a incrementar la fauna i la flora.

Parc d’El Recorral, a Rojals (Alacant)

A Sant Joan les Fonts (Girona), Agbar, juntament amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament, ha dut a terme la restauració ambiental d’aiguamolls artificials vinculats a la depuradora de Begudà, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Per millorar la qualitat dels ecosistemes i la biodiversitat de les espècies aquàtiques del riu Turonell, s’han retirat sediments de tres basses interconnectades, s’ha transformat una zona erma en un prat de flors silvestres i s’hi han instal·lat estructures com a refugi per a ratpenats, amfibis i pol·linitzadors.

Aiguamolls artificials de depuració de Begudà (Girona)

Així mateix, per protegir la natura és fonamental impulsar l’economia circular i transformar els residus en nous recursos. Un exemple paradigmàtic és l’evolució de les depuradores tradicionals en ecofactories, un model impulsat per Agbar que es basa en la digitalització i la tecnologia d’avantguarda. Així, les ecofactories regeneren aigua per a nous usos, valoritzen els residus i produeixen energies renovables generant un impacte positiu en el seu entorn.

Reciclatge de residus plàstics

Reciclar els residus és un altre eix essencial per protegir el medi ambient i convertir-los en nous recursos. En aquest àmbit, Veolia, com a actor clau en el reciclatge de plàstics a escala mundial, compta amb dues plantes referents a Espanya: la Red by Veolia, ubicada a Alcalá de Guadaira (Sevilla), i TorrePET by Veolia, situada a Torremejía (Badajoz), a través de les quals ofereix solucions integrals de reciclatge de plàstic per poder donar-hi una segona vida —transformant-los de nou en matèria primera secundària per fabricar nous envasos— i combatre així la contaminació plàstica del nostre planeta.

La planta sevillana està dedicada al reciclatge de plàstics industrials i agrícoles i al reciclatge postconsum. Amb una àmplia experiència en el mercat nacional i internacional, és capaç de tractar 120.000 tones de residus plàstics a l’any. Per la seva banda, la planta de Badajoz és un referent nacional en l’àmbit del reciclatge de plàstic PET, un dels més utilitzats en la indústria de gran consum i, més específicament, en la indústria alimentària. La factoria gestiona més de 60.000 tones de residus plàstics cada any.

Veolia, compromesa amb la cura del planeta, impulsa també diverses iniciatives de conscienciació social mitjançant exposicions, tallers i activitats —com ara la neteja i la recollida de residus a les platges— adreçats als seus treballadors i a la ciutadania. Preservar el medi ambient i combatre la contaminació és una tasca de tothom. Ens hi va la salut i també la del planeta. 

Agbar celebra el Dia Mundial de l’Aigua amb un acte amb els treballadors del Grup, i posa en relleu la reutilització de l’aigua com a resposta davant de la sequera

Enguany, les Nacions Unides centren el lema del Dia Mundial de l’Aigua a “Accelerar el canvi”, amb l’objectiu d’avançar, de manera decidida i col·laborativa, en la gestió sostenible dels recursos hídrics. La campanya global “Sigues el canvi” encoratja les empreses, les administracions i la ciutadania a actuar, cadascun des del seu àmbit, i a avançar per aconseguir un ús de l’aigua més sostenible. Cada compromís, per petit que sigui, contribueix a l’esforç global. 

A la seva intervenció, Àngel Simon, president d’Agbar i vicepresident executiu sènior de Veolia per a Iberia i LatAm, ha afirmat que “tal com destaca el lema de les Nacions Unides, és urgent actuar per impulsar una gestió encaminada a preservar els recursos hídrics, inclosa la regeneració, i donar així una nova vida a l’aigua”.

Així mateix, ha posat en relleu com el coneixement i la tecnologia, amb la base de les aliances, permeten desenvolupar projectes que generen noves solucions per a la gestió sostenible dels recursos i aporten valor a la societat, amb l’objectiu de garantir la disponibilitat de l’aigua a les ciutats, la indústria i l’agricultura.

La trobada ha inclòs una taula amb casos d’èxit en què han participat Sandra Llobell, directora de Comunicació d’Aigües de Barcelona; Immaculada Serrano, directora general d’Aguas de Murcia; i Rafael Herrera, director de Desenvolupament Sostenible de Canaragua. Tots tres han compartit la seva visió en l’àmbit local i han donat alguns exemples concrets d’aplicació de reutilització de l’aigua als seus respectius territoris. 

En el cas de Catalunya, on s’ha declarat l’estat d’excepcionalitat per sequera en algunes zones, Sandra Llobell ha posat en relleu la importància de l’anticipació i la necessitat d’invertir en infraestructures resilients i sostenibles. Així, ha exposat el projecte pioner d’Aigües de Barcelona per fer front al dèficit hídric actual de l’àrea metropolitana de Barcelona, que afecta les conques dels rius Llobregat i Ter. Un projecte amb fons Next Generation i una inversió de més de 1.500 milions d’euros que inclou l’adequació de les dues grans depuradores de l’àrea metropolitana (Baix Llobregat i Besòs) amb tecnologia d’avantguarda. 

Pel que fa a Múrcia, Inmaculada Serrano ha explicat com el territori, amb un estrès hídric elevat, gestiona aquest gran repte. Múrcia, una de les zones agrícoles principals d’Espanya, s’ha convertit en un referent ―a escala europea― en la reutilització de l’aigua, que s’utilitza majoritàriament en l’agricultura. D’altra banda, ha destacat dos projectes d’innovació, que tenen finançament europeu, relacionats amb l’economia circular i la reutilització: Life Conquer i Life Warrior, en col·laboració amb Cetaqua, el Centre Tecnològic de l’Aigua del Grup. 

Així mateix, Rafael Herrera ha presentat el cas de les Canàries, un territori singular per la seva geografia, atès que no té rius i pateix un dèficit hídric pròxim al 35%. A l’arxipèlag, la reutilització de l’aigua té un paper fonamental a les zones turístiques per a usos com ara el reg de zones verdes i de camps de golf. 

Finalment, durant l’acte, s’han presentat els resultats del baròmetre de la transformació ecològica de Veolia, una enquesta mundial duta a terme en col·laboració amb la consultora Elabe durant la segona meitat del 2022 a 25 països dels 5 continents, per conèixer la percepció de la ciutadania pel que fa al canvi climàtic i les solucions existents avui dia i les futures. Aquest estudi constata la conscienciació de la ciutadania davant del canvi climàtic i la seva predisposició en relació amb les solucions necessàries per fer-hi front. 

L’acte ha estat conduït per Jose Guerra, director de Comunicació, Màrqueting i Reputació d’Agbar, i s’ha emès en streaming des de l’espai Àgora del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat (Barcelona).

 

Podeu veure el resum de l’acte al següent enllaç:

Dia Mundial de l’Aigua: La regeneració obre una nova era per a l’aigua

La gestió de l’aigua es troba en un moment crucial. El canvi climàtic ha intensificat els episodis de sequera, les temperatures són cada cop més elevades i quan plou, ho fa de forma molt irregular. Només un canvi de paradigma pot salvaguardar aquest recurs natural insubstituïble. És hora d’impulsar un nou model circular, en què l’aigua tindrà infinites vides gràcies a la reutilització constant. Una nova era per cuidar la natura més i millor.

Enguany, el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, se centra en la necessitat d’accelerar els canvis per fer una gestió sostenible dels recursos hídrics. Garantir que tota la població del planeta tingui aigua potable i accés al sanejament el 2030, tal com estableix el sisè dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), és un repte ambiciós i prioritari. Les Nacions Unides consideren que, per assolir aquest objectiu, cal avançar quatre vegades més ràpid del que ho estem fent actualment. 

L’aigua és un bé escàs, però essencial per a les ciutats, l’agricultura i la indústria; i per a les diferents espècies que viuen a la Terra. A més, l’augment de la població i de la demanda d’aliments provocarà que la necessitat de recursos hídrics augmenti entre un 20% i un 30% d’aquí al 2050. Espanya és, precisament, un dels països de la Unió Europea més afectats pel canvi climàtic. 

Què hi podem fer? La solució passa per la regeneració, un mètode que consisteix a aplicar a l’aigua de les depuradores un tractament addicional que permet reutilitzar-la amb totes les garanties sanitàries i tornar-la a la natura o fer-la servir per a nous usos, com ara el reg de zones verdes o l’agricultura.

Veolia aposta per l’aigua regenerada

Veolia, referent en la transformació ecològica per les seves activitats en els sectors de l’aigua, els residus i l’energia, integra des del 2022 el Grup Agbar, hub de coneixement de l’aigua. El Grup aposta de manera decidida per la reutilització de l’aigua, tema de gran rellevància en el context actual d’escassetat hídrica. Segons el primer baròmetre de la transformació ecològica de Veolia, en col·laboració amb la consultora Elabe, el 85% dels espanyols pensa que l’escassetat i l’esgotament dels recursos és greu i imminent (enfront del 77% a escala mundial), i el 62% considera que cal canviar de manera radical el nostre actual estil de vida, mitjançant la introducció de solucions tecnològiques. 

Davant d’aquesta realitat, Agbar, que subministra aigua potable a més de 13,6 milions de persones a 1.100 municipis d’Espanya, impulsa diferents iniciatives per endegar un nou model circular en la gestió dels recursos hídrics. Un exemple és Aigües de Barcelona, que forma part del Grup i que ha presentat un projecte capdavanter per fer front al dèficit hídric actual de l’àrea metropolitana de Barcelona, que afecta les conques dels rius Llobregat i Ter. Un projecte amb fons Next Generation i una inversió de més de 1.500 milions d’euros que inclou l’adequació de les dues grans depuradores de l’àrea metropolitana (Baix Llobregat i Besòs) per convertir-les en veritables “fàbriques” d’aigua regenerada. 

A la Regió de Múrcia, la depuradora d’aigües residuals Cabezo Beaza de Cartagena, gestionada per Hidrogea, que també forma part del Grup, tracta 7.319 m3 d’aigua al dia, que equival a proveir 4.300 hectàrees de cultiu d’aquest preuat recurs. El sistema de reutilització d’aigua, enfocat al 100% a ús agrícola en el cas d’aquesta depuradora, contribueix a apaivagar els efectes de la sequera a una de les principals zones agrícoles d’Espanya. Gràcies a les aigües reutilitzades, els agricultors d’aquesta comarca són capaços de produir més de 412.000 tones anuals d’hortalisses, com ara l’enciam, la coliflor, el bròcoli o el meló. 

A les Canàries, Canaragua, una altra companyia integrada a Agbar, és un referent pel que fa a la reutilització d’aigües aplicades al sector turístic. La companyia, que gestiona deu estacions depuradores, aconsegueix produir més de 4 hm3 d’aigua regenerada cada any, que s’utilitza principalment per regar zones verdes municipals. A més, la depuradora de Las Burras, situada al sud de l’illa de Gran Canària, subministra aigua regenerada a tres camps de golf.

És hora d’accelerar la implantació d’un model circular per donar vides infinites a l’aigua. L’aigua regenerada obre una nova era més sostenible. Tots —empreses, administracions, ciutadania, etc.— podem contribuir, cadascun des del seu àmbit, a garantir la disponibilitat d’aigua per a les generacions futures.

 

El sanejament, clau per protegir l’aigua que no veiem

L’aigua és la font de la vida, però gran part d’aquest tresor és invisible als nostres ulls. Les aigües subterrànies constitueixen la reserva d’aigua dolça més abundant del planeta. Són fonamentals per les ciutats i pels serveis essencials com el sanejament. El canvi climàtic suposa una amenaça per la xarxa de desguassos i clavegueram, els quals permeten evacuar les aigües residuals. Els episodis climàtics extrems, com les pluges torrencials o les inundacions, poden desbordar els sistemes i acabar contaminant les fonts d’aigua subterrània, posant en escac la seguretat i salut de les urbanitzacions.

El 19 de novembre és el Dia Mundial del Sanejament (o del Vàter), una celebració impulsada per Nacions Unides amb l’objectiu de conscienciar la societat de la importància del sanejament, un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. Aquest any el lema és Fer visible allò invisible, i vol ser un toc d’atenció de com els sistemes de sanejament inadequats escampen les deixalles humanes als rius, llacs i sòls, i afecten els recursos hídrics subterranis. La realitat és que, actualment, un total de 3.600 milions de persones en tot el planeta no tenen accés a serveis de sanejament gestionats de manera segura.

Recàrrega dels aqüífers

Agbar, part del grup Veolia i un referent internacional de la gestió integral del cicle de l’aigua, presta servei a Espanya i a Amèrica Llatina a 37 milions de persones, en més de 1.200 municipis. L’empresa aposta per la gestió avançada de les aigües subterrànies. Per fer-ho, es basa en l’optimització de l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega dels aqüífers, clau en un context d’escassetat hídrica.

Un bon exemple és l’actuació als aqüífers del delta del riu Llobregat, una de les fonts més importants i estratègiques d’aigua subterrània al territori metropolità de Barcelona. L’ús intensiu d’aquest recurs, per al consum humà i finalitats industrials, va provocar una de degradació general del sistema, causant un descens de la capacitat d’emmagatzematge i l’entrada d’aigua marina, posant en risc el subministrament d’aigua a la zona. L’any passat, Aigües de Barcelona, companyia del grup Agbar, va injectar 679.105 m3  d’aigua regenerada als pous, equivalents a 200 piscines olímpiques.

Una altra iniciativa és el projecte LIFE Matrix, liderat per Cetaqua, que vol demostrar la viabilitat d’una solució basada en la natura per a la recàrrega dels aqüífers amb aigua regenerada provinent de la depuradora de La Víbora, a Marbella. Aquesta ubicació s’ha elegit perquè és una zona amb gran estrès hídric, la qual duplica la demanda d’aigua durant els mesos d’estiu a conseqüència de l’augment de població turística. D’aquesta manera, la depuradora de La Víbora jugarà un paper vital en regenerar fins a 50.000 m3 d’aigua a l’any per la seva posterior infiltració.

Depuració i regeneració

Agbar és referent a Espanya en la gestió del servei de depuració (amb més del 25% d’aigua residual tractada al país), el que representa operar més de 650 estacions depuradores, amb un volum de 1.020 hm3 d’aigua depurada a l’any, l’equivalent a tractar l’aigua de més de 340.000 piscines olímpiques.

La reutilització sostenible de les aigües depurades permet alleugerir la pressió que hi exerceixen els diversos usos sobre els ecosistemes hídrics i sobre l’estat ecològic dels rius, aqüífers i ecosistemes costaners. Regenerar és sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament perquè es pugui reutilitzar seguint un model circular. Una vegada regenerada es pot tornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle de captació o bé subministrar directament la indústria, les ciutats i l‘agricultura per diferents usos.

La regeneració de les aigües residuals és una peça clau en l’estratègia d’Agbar, que reutilitza 128,7 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada a l’any, dels quals un 53% es destina a usos agrícoles. Aquest model d’economia circular també s’aplica als residus. Un dels seus projectes clau és la transformació de les depuradores tradicionals en ecofactories, veritables fàbriques de recursos que produeixen energia renovable, reutilitzen l’aigua i valoren tots els residus. En aquest àmbit, l’ecofactoria Bio Sud de Granada s’ha convertit en un exemple d’èxit internacional.

El canvi climàtic realça en valor la resiliència i sostenibilitat de totes les infraestructures del cicle de l’aigua. El sanejament és una peça clau, també per cuidar l’aigua que no veiem.

Dia Mundial del Medi Ambient: Protegir la Terra per a garantir el futur

El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, 5 de juny, té aquest any per lema “Una sola Terra” i reclama canvis profunds de les polítiques i de les nostres decisions per a viure en harmonia amb la natura, impulsant un estil de vida més net, ecològic i sostenible.

El canvi climàtic, causat per l’activitat humana, està agreujant la pèrdua de biodiversitat i aquesta pèrdua, a l’hora, accelera l’escalfament global, ja que molts dels ecosistemes afectats, com oceans i boscos, són determinants per l’absorció d’emissions de carboni.

L’aigua, recurs bàsic per a l’existència de vida, en rep les conseqüències. Sequeres i inundacions se succeeixen. Disminueix la qualitat de l’aigua i, sobretot, s’agreuja encara més la seva escassetat. Per l’any 2030, es preveu que el 47% de la població viurà a àrees amb estrès hídric, sent Espanya una de les zones més afectades. A més, el creixement de la població mundial requereix més recursos i aliments, i per això cada cop es necessitarà més aigua per a l’agricultura, la indústria i les ciutats. En concret, es calcula que la demanda d’aigua augmentarà entre un 20% i un 30% d’aquí al 2050.

Els Aiguamolls del Delta de l’Ebre, declarats reserva natural de fauna salvatge

Agbar, referent en la preservació del medi ambient

Agbar, grup amb una trajectòria de més de 150 anys, ofereix solucions innovadores en la gestió sostenible de l’aigua, dels recursos naturals i de la salut ambiental per a les ciutats, l’agricultura i la indústria, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. A Espanya i Amèrica Llatina, la companyia presta servei d’aigua a 37 milions de persones, a més de 1.200 municipis.

A la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient, Agbar es recolza sobre la innovació i la digitalització, així com les aliances, per a accelerar la transformació ecològica i per a contribuir així a protegir millor el planeta i millorar la qualitat de vida de les persones.

La companyia aposta per la mitigació del canvi climàtic mitjançant la compra d’energia verda, la generació d‘energies renovables i l’impuls de la mobilitat sostenible, entre d’altres iniciatives. L’any 2021 el grup va generar 90,02 GWh d’energia elèctrica renovable, que prové en un 89% de l’aprofitament del biogàs, en un 9% de l’energia solar fotovoltaica i en un 2% de turbines hidràuliques. A més, va injectar a la xarxa elèctrica 14,03 GWh d’energia verda, evitant d’aquesta manera l’emissió de 2.104,8 tones de CO2 equivalents.

Resiliència i economia circular

El grup impulsa l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic mitjançant el desenvolupament de plans de resiliència per a fer front als efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. En aquest àmbit, Agbar ha desenvolupat una plataforma digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures existents d’una ciutat per a mitigar els efectes de les inundacions i avaluar mesures alternatives per a millorar la resiliència de la zona, especialment útil a les zones de clima mediterrani exposades a episodis de pluges torrencials que seran cada cop més freqüents.

Cuidar el planeta significa també donar una nova vida als recursos, avançant cap el paradigma de l’economia circular. Agbar ha posat en marxa un model de transformació de les depuradores tradicionals en biofactories. Es tracta d’autèntiques ‘fàbriques’ de recursos que regeneren l’aigua per a nous usos (reg, agrícola i industrial), valoritzen tots els residus (per exemple, generació de biogàs a partir dels llots resultants de la depuració), i, per últim, produeixen energia per al seu propi abastament, generant un impacte positiu al seu entorn.

La biofactoria Sur de Granada s’ha convertit en un referent d’economia circular a nivell internacional. La planta ha aconseguit que pràcticament el 100% de l’aigua depurada es reutilitzi per al reg de cultius llenyosos i pràcticament la totalitat dels llots, sorres i grasses tenen una segona vida com adob en agricultura o jardineria. A més, és una instal·lació autosuficient a nivell energètic, aportant energia renovable a la xarxa.

La biofactoria Sud de Granada, referent d’economia circular a escala internacional

En aquest àmbit, Agbar aconsegueix valoritzar el 71,2% dels residus generats a les plantes depuradores i el 48,8% dels generats en potabilitzadores. Així mateix, la companyia reutilitza a tot el territori 128,7 hm3 d’aigua regenerada (l’equivalent a 42.900 piscines olímpiques), destinant un 53% per a ús agrícola.

Solucions basades en la naturalesa

El desenvolupament de solucions basades en la naturalesa és un altre dels eixos d’Agbar. A l’àmbit urbà, el parc La Marjal, a Alacant, és una zona d’oci inundable, creada per a retenir les aigües pluvials i mitigar així les inundacions a la ciutat durant els episodis de pluges torrencials, que serveix també de refugi per a espècies de vegetació i fauna de la regió.

Al Delta de l’Ebre, a Tarragona, Agbar gestiona els aiguamolls de depuració d’Illa de Mar i de L’Embut, que netegen de forma natural l’aigua utilitzada per al cultiu de l’arròs mitjançant l’ús de la vegetació aquàtica i dels microorganismes. Declarats reserva natural de fauna salvatge per la Generalitat, són una zona d’alt interès ornitològic.

La depuradora de Cabezo Beaza (Cartagena), a més de netejar l’aigua, contribueix a la conservació de la biodiversitat gràcies a les seves llacunes artificials d’emmagatzemat d’aigua que serveixen de refugi a més de 30 espècies d’aus aquàtiques, com la malvasia capblanca, un peculiar ànec bussejador que es troba en perill d’extinció.

La depuradora Cabezo Beaza, un exemple en recuperació de biodiversitat

Exemples molt diversos de com es pot contribuir a la preservació del medi ambient des del sector de l’aigua.
Només hi ha un planeta Terra. Cuidar la seva riquesa ambiental és una missió col·lectiva. Cada gest compta.

Agbar celebra el Dia Mundial de l’Aigua amb un acte sobre la gestió sostenible de les aigües subterrànies amb els treballadors del grup

Aquest any Nacions Unides posa el focus del Dia Mundial de l’Aigua al lema “Fer visible l’invisible”, amb la finalitat de destacar la importància de les aigües subterrànies, un recurs hídric que, tot i no visible, és fonamental per al planeta i les persones. A la seva intervenció, Àngel Simon, president d’Agbar, ha afirmat: “Des d’Agbar hem estat sempre pioners a l’hora d’innovar per a protegir i gestionar de manera sostenible els recursos hídrics, també les aigües subterrànies”. “Som experts en la gestió d’un bé essencial, tan invisible com imprescindible: la nostra labor professional es realitza des del compromís i la voluntat de servei públic”, ha afegit.

A l’acte ha destacat com el coneixement, la tecnologia i les aliances −a través de la col·laboració público-privada− permeten desenvolupar projectes que generen noves solucions per a la gestió sostenible dels recursos i aporten valor a la societat.

La trobada ha reunit, a una taula debat, a Ramón Bella, director de Recursos Hídrics d’Agbar; Sara Espinosa, project manager de Cetaqua (Andalusia); i Xavier Bernat, director d’Acció Climàtica d’Aigües de Barcelona, que lideren projectes clau per la gestió d’aqüífers. Cada un d’ells ha compartit exemples concrets de solucions innovadores desenvolupades per Agbar per a la gestió eficient i sostenible de les aigües subterrànies, com, a Barcelona, l’ús d’aigua regenerada procedent de la depuradora del Baix Llobregat per a recarregar els aqüífers del delta del riu Llobregat i actuar com a barrera contra la intrusió salina; a Almeria, la gestió avançada dels aqüífers mitjançant eines digitals de predicció basades en la Intel·ligència Artificial o a Múrcia, la descontaminació d’aqüífers gràcies a una nova tecnologia per a la reducció de nitrats a través de la injecció de nanopartícules de ferro. La taula ha estat moderada per Sandra Llobell, directora de Comunicació i Marketing d’Aigües de Barcelona.

Així mateix, l’acte ha comptat amb els testimonis, via vídeos, de dos professionals del grup a Amèrica Llatina: Lluís Jordan, director tècnic d’Aguas de Saltillo (Mèxic), i Daniel Tugues, director d’Operacions d’Aguas Andinas (Xile), que han explicat com, a les zones on viuen, afectades per la sequera, recorren als aqüífers per al abastament de la població.

Per últim, s’ha presentat la campanya “Canonades Infinites”, que posa en valor l’activitat del grup i els seus valors −qualitat, innovació, excel·lència, sostenibilitat i solidaritat− a través de diverses històries i testimonis de col·laboradors de diversos àmbits de la companyia (operacions, tècnic, administratiu, etc.) i que està ja disponible a la pàgina web i les xarxes socials d’Agbar així com a mitjans de comunicació.

L’acte ha estat conduït per Jose Guerra, director de Comunicació, Marketing i Reputació d’Agbar, i s’ha emès, per streaming, des de l’espai Àgora del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat (Barcelona), que precisament, es troba ubicat sobre un aqüífer que és clau per al proveïment de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les aigües subterrànies, la clau invisible davant el canvi climàtic

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid del món és invisible. Es troba sota terra, als anomenats aqüífers, uns jaciments subterranis que constitueixen l’origen de fonts, rius, llacs i aiguamolls. Les aigües subterrànies permeten portar la vida fins i tot a les zones més àrides del planeta, on poden ser l’únic recurs hídric a l’abast de la població. Per això, constitueixen un tresor ocult per a fer front als cada cop més devastadors efectes del canvi climàtic.

El Dia Mundial de l’Aigua, que es celebra el 22 de març, porta aquest any per lema “Aigües subterrànies: fer visible l’invisible”. L’objectiu és prendre consciència sobre la importància de protegir-les, ja que constitueixen la base del subministrament d’aigua potable, dels sistemes de sanejament i un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la industria i tots els ecosistemes naturals. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament d’aquestes fonts subterrànies d’aigua, especialment a la conca mediterrània, una de les més afectades per l’escalfament global. A Espanya la sequera ha provocat ja que les reserves d’aigua dels embassaments es trobin actualment sobre el 44% de la seva capacitat, i que suposa 15 punts menys que la mitjana dels últims 10 anys, segons les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La principal font de recàrrega de les aigües subterrànies és la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl. Un dels riscos més importants als que s’enfronten és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar a través del cicle de la naturalesa. Un problema que pot portar a l’esgotament d’aquest recurs. A més, les aigües subterrànies poden estar contaminades por l’activitat humana, que obliga a processos de regeneració que són llargs i difícils. Altres vegades desconeixem la quantitat d’aigua subterrània que es troba sota els nostres peus, i per aquest motiu desaprofitem un recurs hídric vital.

Tot i que no visibles, les aigües subterrànies són fonamentals per al planeta i les nostres vides

Gestió avançada i sostenible dels recursos hídrics

El grup Agbar, que té més de 150 anys de trajectòria en la gestió de l’aigua i la salut ambiental, i presta servei a 37 milions de persones a Espanya i Amèrica Llatina a 1.200 municipis, es compromet amb la preservació de totes les fonts d’aigua, incloses les subterrànies. En aquest àmbit aposta per una gestió avançada i sostenible, basada en l’optimització de l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega artificial dels aqüífers, que permet alleujar la pressió sobre els ecosistemes hídrics.

Un exemple són els aqüífers del delta del riu Llobregat, que són fonamentals per al subministrament d’aigua a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. El seu ús intensiu per a finalitats industrials i per al consum humà va provocar una degradació general del sistema aqüífer, que va suposar un descens de la seva capacitat d’emmagatzemat i de l’entrada d’aigua marina, posant en perill el subministrament a la zona. Per a revertir la situació es va construir a l’aqüífer principal una línia de pous per a injectar aigua regenerada procedent de la depuradora del Baix Llobregat. La injecció d’aigua regenerada alimenta de forma sostenible l’aqüífer i actua com una barrera contra la intrusió salina. Aigües de Barcelona va injectar l’any 2021 als pous un total de 679.105 metres cúbics d’aigua regenerada, equivalent a 200 piscines olímpiques.

Intel·ligència artificial i governança

Cetaqua, centre tecnològic de l’aigua impulsat per Agbar, lidera un projecte de gestió avançada i col·laborativa dels aqüífers. Es tracta del projecte GOTHAM, que neix davant la dificultat per a predir el balanç hídric als aqüífers i per a anticipar la demanda d’aigua, especialment la relacionada amb l’activitat agrícola, a una zona amb un elevat estrès hídric com el Campo de Dalías (Almeria). L’objectiu del projecte és predir, mitjançant eines digitals basades en la Intel·ligència Artificial (IA), la disponibilitat i la demanda del recurs hídric, així com del seu impacte en la sostenibilitat de les masses d’aigua subterrània al Ponent almerianès. Hidralia, empresa del grup a Andalusia, col·laborarà en aquest projecte d’innovació amb els ajuntaments de Roquetas, La Mojonera i Adra, com responsables de la gestió del cicle urbà de l’aigua amb aquests municipis.

Gran part dels aqüífers d’Europa estan en mal estat degut a una alta concentració de nitrats, causada principalment per l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris a les activitats agrícoles i ramaderes, que afecta a la qualitat de les aigües subterrànies. A més, les tecnologies actuals desenvolupades per a pal·liar aquest problema solen tenir un impacto ambiental negatiu per l’energia consumida i la gran quantitat de residus generats. Cetaqua, amb Aguas de Murcia i Aquatec (part del grup Agbar), lidera el projecte LIFE Nirvana, que durant el 2021 va finalitzar la preparació d’una experiència pilot a l’aqüífer de Zarandona (Múrcia) per a utilitzar una tecnologia innovadora per a la reducció de nitrats a les aigües. Es tracta de la injecció de nanopartícules de ferro que tenen la capacitat de potenciar la transformació del nitrat en nitrogen gas, així com de convertir els pesticides en compostos més biodegradables. D’aquesta manera, es promou una gestió més sostenible dels recursos hídrics donat que redueix la concentració de nitrats i contribueix a la recuperació del bon estat químic de les aigües subterrànies. A més, permet incrementar el volum d’aigua subterrània apta per altres usos.

Per la seva part, Hidraqua, empresa que gestiona el cicle de l’aigua a la Comunitat Valenciana, dona servei a més de 20 municipis que s’abasteixen exclusivament d’aigua subterrània. Per aquest motiu, l’empresa s’ha especialitzat en la gestió avançada dels pous per a l’extracció de l’aigua. Hidraqua ha identificat els pous més significatius i ha instal·lat sensors per el control i seguiment de les principals variables: caudal i volum produït, consum i demanda d’energia i pressió o profunditats de l’aigua captada. Per això, s’utilitzen tecnologies punteres, desenvolupades per Agbar, per a la gestió optimitzada de sondejos i captació d’aigua subterrània.

L’aigua invisible és més valuosa que mai. La nostra missió és protegir-la.

Reutilitzar l’aigua per a completar el cercle: factor clau dins del Dia Mundial del Sanejament

El 19 de novembre es celebra el Dia Mundial del Sanejament (o també anomenat de l’Excusat), promogut per Nacions Unides. Enguany la celebració posa el focus en els 3.600 milions de persones a tot el món – al voltant de la meitat de la població mundial – que manquen de serveis de sanejament gestionats de manera segura. Més enllà de ser un dret, és necessari que totes les persones d’una comunitat disposin d’excusats per a protegir la seva salut de manera transversal. Per això, aigua i sanejament per a tots és el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el full de ruta mundial per a un món més just i sostenible.

A més, els episodis climàtics extrems, com a inundacions i sequeres, i l’augment del nivell de la mar que provoca l’escalfament global són un greu risc per als elements dels sistemes de sanejament (les canonades, els tancs i les plantes de tractament). Això suposa invertir, amb un model de col·laboració públic-privada, de manera sostinguda en les instal·lacions per a atendre les directives europees i per a aconseguir sistemes més resilients.

Agbar transforma les seves depuradores per a regenerar l’aigua

El grup Agbar, compromès amb el sanejament de qualitat, té a Espanya un total de 793 plantes depuradores que durant l’any 2020 van tractar 1.062,9 hectòmetres cúbics d’aigües residuals (l’equivalent a més de 350.000 piscines olímpiques!). Per a fer front al desafiament climàtic i fer més sostenible tot el procés, el grup impulsa l’evolució de les depuradores tradicionals en “biofactories”, un nou concepte basat en l’economia circular. Aquestes instal·lacions regeneren, mitjançant sistemes de tractament avançat, tota l’aigua que tracten, la qual cosa permet la seva reutilització en nous usos, com el reg de zones verdes o l’agricultura. A més, valoren tots els residus generats durant la depuració i s’autoproveeixen d’energia.

Biofactoria La Farfana, a Xile, on es va crear el model de biofactorías i que va rebre el premi de Nacions Unides a la millor innovació mundial per a fer front al canvi climàtic.

Aquest model, premiat per Nacions Unides per la seva posada en marxa en Aigües Andines, empresa del grup a Xile, s’aplica també en diferents punts d’Espanya, sent referència la biofactoria Sud de Granada, gestionada per EMASAGRA, l’empresa municipal de proveïment i sanejament de Granada. Un altre exemple és la biofactoria del Baix Llobregat, a Barcelona, gestionada per Aigües de Barcelona i una de les majors i més modernes plantes de sanejament d’aigües residuals d’Europa. La seva capacitat de producció d’aigua regenerada per a diferents usos és de més de 100.000 milions de litres a l’any, que es pot reutilitzar per a reg agrícola, serveis municipals i ambientals com la neteja de carrers i la conservació de parcs i jardins, o usos industrials. La qualitat de l’aigua obtinguda és tan alta que es pot infiltrar en l’aqüífer del Llobregat per a fer front a episodis d’intrusió salina.

La importància de no tirar residus al vàter

Amb motiu del Dia Mundial del Sanejament, és necessari recordar la importància de no tirar residus pel vàter, com ara burilles, oli, productes per a la cura personal (tovalloletes higièniques, bolquers de bebès, bastonets de cotó, discos desmaquillants, tampons, etc.), així com medicaments, un mal hàbit amb una costosa factura econòmica i mediambiental. Segons l’Associació Espanyola de Proveïment d’Aigües i Sanejament (AEAS), en una ciutat espanyola d’uns 300.000 habitants es recullen al voltant de 10 quilograms d’aquests residus per persona a l’any. Aquests desaprofitaments obstrueixen les canalitzacions i suposen un sobre cost total estimat d’uns 230 milions d’euros a l’any.

Imaginar la ciutat del futur passa per fer més sostenibles tots els serveis, començant per una cosa tan bàsica com el sanejament d’aigua.