Agbar rep el premi Hispania Nostra pel projecte de restauració i millora paisatgística de la Central Cornellà

Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, i Araceli Pereda, presidenta d’Hispania Nostra, així com Ángel Cerezo, arquitecte del projecte de restauració, entre d’altres, han assistit a l’acte de lliurament del premi, en què s’ha descobert la placa commemorativa que reconeix la intervenció duta a terme per Agbar.

Àngel Simon, president d’Agbar, ha explicat, durant la celebració de l’acte de reconeixement d’aquest guardó, que “aquesta intervenció ha convertit la Central Cornellà i el Museu de les Aigües en un espai industrial referent de Cornellà, que té un gran valor arquitectònic, paisatgístic i patrimonial, i fins i tot natural, ecològic i agrícola, amb un impacte molt positiu sobre el seu entorn”. Per a Àngel Simon, el projecte guardonat “recull justament el nostre propòsit: anar més enllà de l’excel·lència operativa del servei de l’aigua, aportant valor social, en un sentit ampli, al territori on som presents”.

Per la seva part, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha remarcat que “les aliances són necessàries més que mai per construir i contribuir a fer que les nostres comunitats siguin més pròsperes”.

El jurat va atorgar el premi en la categoria de la intervenció en el territori o paisatge pels treballs realitzats de millora, restauració i condicionament en el vessant paisatgístic, arquitectònic i patrimonial del recinte històric de la Central Cornellà, i per la contribució d’aquest espai a la cultura, com a eina didàctica i pedagògica. En aquest sentit, el jurat va destacar un dels aspectes més innovadors de la intervenció, que ha consistit a concebre la sostenibilitat a partir del cicle de l’aigua, com demostra l’ús d’aigua regenerada per al reg d’arbres fruiters.

Un espai industrial únic a Europa

La Central Cornellà és un espai únic i singular a Europa, format per un patrimoni industrial ric que permet interpretar i entendre la gestió del cicle de l’aigua a través d’infraestructures que el 1909 ja van fer possible bombar aigua potable a la ciutat de Barcelona. A més d’incloure-hi obres úniques i singulars de gran valor arquitectònic, històric i patrimonial, com l’edifici projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch el 1905, la reconstrucció de la Cascada Gaudí (ara amb aigua reciclada) o el pou Fives-Lille, la Central Cornellà també ha esdevingut un referent del coneixement, l’educació i la cultura sobre l’aigua a través del Museu de les Aigües.

Agbar participa en el Diàleg sobre el Futur de l’Aigua que se celebra a Alacant en el marc del projecte Espanya 2050

En la taula titulada “Pot la indústria ser un referent en la circularitat de l’aigua? Casos d’èxit a Espanya i Europa” Asunción Martínez, Alta Comissionada de l’Agenda 2030 Social d’Agbar, ha destacat el repte d’aconseguir una simbiosi perfecta entre indústria i el món urbà per a fer realitat l’economia circular i així respondre també a l’increment de la demanda d’aigua. En aquest context, ha assenyalat el compromís de la plataforma EsAgua pel seu compromís en l’estudi de la petjada hídrica i per a aconseguir optimitzar-la en els processos industrials. Finalment, Asunción Martínez ha destacat també la importància de comptar amb regulació tant a nivell europeu com local per a garantir el compliment dels processos d’economia circular.

En aquesta taula han participat també Gal Gutiérrez-Monzonís, Director General d’Indústria i de la Petita i mitjana empresa del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i Antonio Urdiales, Director de Sostenibilitat del Grup Cosentino, juntament amb la moderadora Águeda García de Durango, Redactora Cap en iAgua.

En una segona taula rodona, amb títol: “Què han de fer les ciutats per a aconseguir amb èxit la transició hídrica?”, ha participat Guillermo Pascual, Director d’Operacions i Transformació Digital d’Agbar, que ha destacat la importància de la digitalització del servei de l’aigua, de la mà de la telelectura, que permet anticipar possibles anomalies i també conscienciar en la reducció de la petjada hídrica. A més, Guillermo Pascual ha posat focus també en Dinapsis, la xarxa de hubs per a la transformació digital d’Agbar, que permet millorar la gestió de l’aigua i la salut ambiental, contribuir a la descarbonització, avançar en la transició ecològica i crear un espai col·laboratiu amb l’ecosistema local de cada centre.

En aquesta taula ha participat també Javier Díez, Director General d’Aigües d’Alacant, empresa participada pel grup Agbar, que ha destacat com la col·laboració públic-privada està sent clau per a convertir Alacant en una ciutat resilient, sostenible i intel·ligent. En la taula rodona han participat així mateix Emilio Bascuñana, Alcalde d’Oriola; Amparo Marco, Alcaldessa de Castelló; i com moderadora María Càceres, Periodista en Radi Alacant Cadena SER.

El Diàleg sobre el Futur de l’Aigua ha comptat en la seva primera jornada amb la participació de Teresa Ribera, Vicepresidenta Tercera del Govern d’Espanya i Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana; Luis Barcala, alcalde d’Alacant; i Patrick Child, Director General Adjunt de la Direcció General de Medi ambient de la Comissió Europea entre altres representants destacats de l’administració i també del sector empresarial.

Els Diàlegs sobre el Futur, emmarcats en el projecte Espanya 2050, són una iniciativa del Govern d’Espanya, la Comissió Europea, el Parlament europeu i altres 70 institucions públiques (ajuntaments, fundacions, governs autonòmics i universitats) que vol contribuir a aquesta mirada prospectiva, impulsant converses plurals i informades sobre les oportunitats i els desafiaments als quals s’enfrontaran Espanya i la UE en el món post-covid.

La taula – Pot la indústria ser un referent en la circularitat de l’aigua? Casos d’èxit a Espanya i Europa- pot tornar a veure’s en aquest enllaç– YouTube El Futuro del Agua (1/3)  (2.32:40)

La taula -Què han de fer les ciutats per a aconseguir amb èxit la transició hídrica?- pot tornar a veure’s en aquest enllaç – YouTube El Futuro del Agua (2/3) – YouTube (0.10)

Agbar, premiada com TOP Disability Company per les seves bones pràctiques de diversitat i inclusió

Agbar ha estat premiada amb la Certificació TOP Disability Diversity Company, que reconeix les millors pràctiques de les empreses compromeses amb la diversitat i la inclusió. Imma Morón, Responsable de Cultura d’Equitat d’Agbar, ha recollit el premi lliurat per Vicente Marcos, Director General de INTRAMA, atorgat en el FactorW Diversity Summit 2021 celebrat aquest dimecres en el Teatre Goya de Madrid.

Alguna de les iniciatives que s’han dut a terme en Agbar en relació amb la discapacitat han estat: elaborar un manual per a l’adaptació dels edificis a les condicions d’accessibilitat, realitzar tallers per a trencar les barreres de comunicació amb les persones sordes dirigit a personal de les oficines d’atenció al client, definir un decàleg de comunicació inclusiva, entre moltes altres per promoure la inclusió i potenciar la igualtat d’oportunitats.

Els premis INTRAMA són un reconeixement a la labor de les companyies i professionals que empren els seus esforços i energies a generar organitzacions més igualitàries, on les polítiques de diversitat es converteixen en un actiu real de la companyia. Dins d’aquests premis hi ha tres categories: TOP Diversity Company -en la qual ha estat premiada Agbar-, Dona Inspira i Professional Diversity.

A més, Agbar rep la Certificació TOP Diversity Company, com una de les 30 empreses que formen part de l’Informe VariableD’22. Un estudi enfocat a l’anàlisi i millora de l’estratègia de la diversitat i la inclusió que recull les millors pràctiques de les companyies més avançades en la matèria.

Actualització octubre 2023:

L’any 2023 s’ha renovat la Certificació TOP Diversity Company com una de les 50 empreses a Espanya més compromeses amb la diversitat i la inclusió que formen part de l’Informe VariableD’23. La certificació ha estat recollida per Imma Morón, Responsable de Cultura d’Equitat d’Agbar, durant la vuitena edició del Diversity and Inclusion Summit, celebrat el 25 d’octubre al Teatre Goya de Madrid.

El Pacte Mundial de les Nacions Unides escull el projecte Biotop de Sabadell com a exemple de bona pràctica

El Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya ha triat el projecte integral Biotop, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell, empresa part del grup Agbar, com a exemple de bona pràctica. Aquest dimecres s’ha presentat l’anomenat 4t White Paper, que ha reunit de forma online les millors iniciatives de l’Estat en matèria d’economia circular, i la seva contribució a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic.

El Biotop s’integra així a COMparte, la plataforma de bones pràctiques en sostenibilitat del Pacte Mundial de Nacions Unides Espanya, que vol ser un lloc de trobada per oferir i compartir solucions creatives a la resta d’entitats que treballen en pro del desenvolupament sostenible.

Biotop és un projecte integral que pretén situar el cicle integral de l’aigua de Sabadell com a motor de transició ecològica, digital i justa a la ciutat. El Biotop, que està clarament alineat amb les directives de la UE de sostenibilitat i transició ecològica, s’estructura en 3 eixos (planeta, persones i digitalització) i compta amb 10 iniciatives (energia neta, reducció de residus, aigua circular, ciutat verda, mobilitat sostenible, Green Jobs, talent verd, prevenció de la salut, tarifa social, eficiència i digitalització) i 28 projectes concrets. És un dels grans projectes de ciutat, que opta a rebre finançament europeu a través dels Next Generation.

El principal objectiu és descarbonitzar el cicle de l’aigua a Sabadell i que contribueixi a “generar vida” (energia neta, aigua i recursos regenerats, aire net…) i valor (model de gestió sostenible, transparència, ocupació verda…), que potencií la interacció amb la ciutadania i l’entorn amb aliances amb administracions i entitats locals.

El Biotop és un projecte extens i transversal. Algunes de les línies d’acció principals que contempla són: convertir les depuradores en espais Biotop, que valoritzin tots els residus, que contribueixin a generar energia neta, aigua i recursos gràcies a un nou model de gestió sostenible i de green jobs; contribuir des del cicle de l’aigua contribueix a la generació d’energies verdes i la mobilitat sostenible; i modernitzar i transformar digitalment del cicle integral de l’aigua.

El Pacte Mundial de les Nacions Unides és la iniciativa de l’ONU que lidera la sostenibilitat empresarial a nivell mundial i proporciona un marc basat en principis, bones pràctiques, recursos, eines i networking per tal que les empreses i entitats siguin responsables i mantinguin els seus compromisos amb la societat. La iniciativa compta amb més de 20 anys d’experiència i més de 70 xarxes locals a tot el món, entre les que es troba la espanyola, de la que Agbar és membre.

Àngel Simon, president d’Agbar, padrí d’una nova promoció de l’Escola de Camins de Barcelona

Àngel Simon, Enginyer de Camins per la mateixa facultat, ha exercit de padrí de la promoció 2018/19 i ha felicitat als estudiants per les seves moltes hores d’esforç i tenacitat. “Ara, el món és vostre i està esperant les vostres idees per a combatre els reptes que enfrontem com a societat”, ha afirmat.

A l’acte hi van participar també Oriol Altisench, degà del Col·legi de Camins; Daniel Crespo, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; i Esther Real, directora de l’Escola de Camins, a més d’Àngel Simon, president d’Agbar.

Entre aquests reptes, Àngel Simon ha destacat l’emergència que representa el canvi climàtic, i ha assenyalat la necessitat d’avançar en propostes per a la mitigació i l’adaptació, a més de buscar vies per al seu finançament i de garantir la cooperació entre totes les parts.

En el context de l’acte de graduació, Àngel Simon ha citat a Agustí de Betancourt, autor dels principis fundacionals de l’Escola de Camins: raó i ciència, culte a la naturalesa i les seves lleis i preocupació social. Així mateix, ha posat com exemple a Ildefons Cerdá, a més de destacar-lo com un clar representant de l’humanisme a la professió.

A l’acte, el president d’Agbar ha assenyalat que els enginyers del segle XXI, més enllà de la necessària especialització tècnica, han d’evolucionar cap una convergència entre l’humanisme i l’ús de la tecnologia al servei de tota la societat, des de l’honestedat. Per últim, ha destacat també el treball en xarxa i la incorporació de diversos punts de vista com un requisit fonamental per a les noves promocions.

Àngel Simon, president d’Agbar, destaca la necessitat de reforçar competències i lideratges per a la recuperació, en el marc del Congrés CEDE

Àngel Simon, president d’Agbar, ha participat amb Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, en una taula rodona titulada “Un nou lideratge per a un temps d’oportunitats”, que ha estat moderada per Amparo Moraleda, patrona de la Fundació CEDE. Pel que fa a l’actuació davant de la pandèmia, el president d’Agbar ha posat en valor el compromís dels equips i ha destacat la necessitat d’apostar per un nou model de lideratge, internament i externament, més compromès i proper amb les persones. En aquest sentit, ha afirmat que és necessari el reskilling per a aquestes noves habilitats.

De cara a la recuperació post COVID, Àngel Simon ha destacat el paper de les empreses, per la seva capacitat de concretar solucions, i ha assenyalat la importància de la innovació, amb la implicació de tots els actors. En aquest context, ha posat com a exemple Dinapsis, la xarxa de hubs per a la transformació digital d’Agbar, desplegada a tot el territori espanyol, que es basa en el concepte d’innovació oberta amb els ecosistemes locals.

En aquest context, ha destacat que és fonamental accelerar el time-to-market -com ha anat fonamental amb les vacunes- i ha posat com a exemple la solució COVID-19 City Sentinel posada en marxa per Agbar en els primers mesos de la pandèmia i que permet detectar la presència del virus a les aigües residuals i anticipar els brots, facilitant la presa de decisions per part de les autoritats sanitàries.

Finalment, a la taula rodona s’ha abordat la importància del propòsit per a les organitzacions, i Àngel Simon també ha destacat que el model d’empresa del segle XXI és aquell que té en compte tots els grups d’interès: treballadors, proveïdors, accionistes, i la ciutadania en general.

L´acte de cloenda del Congrés CEDE ha estat presidit pel Rei d’Espanya i ha comptat amb la participació de Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital del Govern d’Espanya; Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia i d’Isidro Fainé, president de la Fundació CEDE.

El Congrés CEDE (Confederació Espanyola de Directius i Executius) se celebra anualment des de l’any 2000, i aquest any ha posat èmfasi en el diàleg i la reflexió sobre el creixement, l’ocupabilitat i la responsabilitat del directiu, donant claus per potenciar i impulsar les empreses del país. Així mateix, el Congrés ha servit de punt de partida per a la celebració del 25è aniversari de l’entitat.

Aguas de Saltillo (Mèxic), empresa participada pel grup Agbar, celebra 20 anys

Fa 20 anys, solament el 10% dels saltillens comptava amb aigua potable de manera continuada. Avui, pràcticament la totalitat de llars gaudeixen d’aquest dret, i es continua treballant per a arribar al 100%. Aquesta és una de les principals fites que es posar en valor a l’acte de celebració dels 20 anys d’activitat d’Aguas de Saltillo.

En aquest esdeveniment, celebrat al nou Centre de Control Operatiu, hi va participar Juan Antonio Guijarro, CEO per a la regió LatAm Nort d’Agbar, que va destacar que la base d’aquest model d’èxit és la col·laboració público-privada: “Garantir el subministrament d’aigua és un eix essencial per al desenvolupament de qualsevol societat, i en aquest cas, és una mostra més de l’èxit del model de col·laboració público-privada entre les institucions, el municipi, el govern de l’estat, la societat en el seu conjunt”.

Por la seva part, Jordi Bosch, gerent general d’Aguas de Saltillo, va fer referència a les grans fites aconseguides durant aquestes dues dècades, així com els reptes de futur que afronta la companyia. “Després d’aquest temps veiem amb satisfacció que hem estat complint el nostre objectiu. A través del nostre treball podem resoldre molts dels problemes de la gent”, va afirmar Jordi Bosch.

L’alcalde de Saltillo i el gerent general d’Aguas de Saltillo visiten les instal·lacions en la celebració del 20 aniversari.

L’acte va comptar també amb la participació de l’alcalde de Saltillo, Manolo Jiménez Salinas, que va posar èmfasi en la inauguració del nou Centre de Control Operatiu i va afirmar: “Hem de seguir treballant per a millorar cada dia aquest servei que està qualificat com un dels millors de Mèxic. Felicitats a tot l’equip d’Aguas de Saltillo!”.

El Centre de Control Operatiu, únic entre els operadors d’aigua a Mèxic, concentra la informació de les operacions que realitza la companyia amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència dels serveis, combinant 1.7 milions de dades al dia. El monitoreig dels pous i dipòsits, control de la distribució de l’aigua, registre i projecció dels nivells de consum, atenció de queixes i incidències per part de la ciutadania, són alguns dels processos que es poden administrar en aquest Centre de Control Operatiu.

El Centre de Control Operatiu d’Aguas de Saltillo, inaugurat recentment.

En el context de l’acte del 20 aniversari, la companyia va donar a conèixer la nova imatge corporativa d’Aguas de Saltillo, que adopta com a lema “Fent Ciutat”, inspirada en les arrels de la capital de Coahuila, i incorpora els colors tradicionals del sarape, la peça de vestir típica de la regió.

En aquest esdeveniment també hi van estar presents l’alcalde electe, José María Fraustro Siller; l’ex governador de Coahuila, Enrique Martínez y Martínez; l’ex alcalde de Saltillo, Óscar Pimentel González, així com els integrants del Consell d’Administració; el líder del Sindicat Únic de Treballadors d’Aguas de Saltillo, Tereso Sánchez Rodriguez, empleats i representants de les diverses càmeres empresarials a la regió.

Àngel Simon, president d’Agbar, participa a un acte de la Fundació Princesa de Girona en el qual es premia el Centro Rural Agrupado Mestra Clara Torres de Tui (Galícia) com Escola de l’Any 2020

Durant l’acte d’entrega del Premi Escola de l’Any 2020, Àngel Simon, patró de la FPdGi i responsable del grup de treball sobre Transformació Educativa de la mateixa fundació, ha advocat per impulsar “una educació moderna i connectada amb els reptes de la societat actual, que vagi més enllà de les aules i que impliqui tota la comunitat”.

El president d’Agbar ha introduït una taula rodona sobre el programa “Generació docents” de la FPdGi, que té l’objectiu de fomentar el desenvolupament professional de joves estudiants d’Educació Infantil i Primària a través de pràctiques curriculars a escoles rurals, per ara a Extremadura, Aragó i Galícia. A la taula rodona hi han participat quatre joves de la primera edició del programa “Generació docents”, Amanda Martínez, Lola Rubio, Mirian Tejada i Nicolás Vega; què ja estan realitzant aquestes pràctiques, i ha estat moderada per Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona, premiat anteriorment per la FPdGi per la seva labor a l’associació educativa Ítaca de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

A l’acte s’ha fet efectiva l’entrega del premi al Centro Rural Agrupado Mestra Clara Torres de Tui, que va ser guardonat l’any 2020 per la FPdGi per “la seva capacitat de transformació educativa” i per “ser un exemple de dinamització a entorns rurals, a través de la implicació de les famílies i dels membres de la comunitat de la qual formen part”. El centre compta amb sis aules en diverses parròquies de Tui: Areas, Pexegueiro, Baldráns, Ribadelouro, Guillarei i Caldelas.

L’acte ha comptat amb la presència dels Reis d’Espanya; el President de la Xunta de Galicia, Alberto Nuñez Feijóo; la Ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegria; el President del Parlament de Galícia, Miguel Ángel Santalices; el Delegat del Govern a Galícia, José Manuel Miñones; el Conselleiro d’Educació, Universitat i Formació Professional de la Xunta de Galicia, Román Rodriguez; la Presidenta de la Diputació de Pontevedra, Carmela Silva; i l’Alcalde de Tui, Enrique Cabaleiro, entre d’altres autoritats destacades, així com Francisco Belil, President de la Fundació Princesa de Girona.

La UE premia la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs, realitzada per l’Ajuntament de Barcelona i Agbar, en un acte institucional

La col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Agbar ha permès impulsar el projecte de rehabilitació del conjunt històric de la Torre de les Aigües del Besòs, una referència patrimonial del passat industrial del barri de Poblenou, i fer-ne difusió a tota la ciutadania com a part de la cultura d’un territori. El treball de restauració i rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs, de 60 metres d’alçada i 12 metres de diàmetre, obra duta a terme pel col·lectiu multidisciplinari BCN Water Tower Team, ha estat mereixedora dels màxims honors a Europa en el camp del patrimoni amb l’ European Heritage Awards / Europa Nostra Awards, el premi de la UE al patrimoni cultural finançat pel programa Creative Europa.

Fruit d’aquest reconeixement internacional avui s’ha dut a terme un acte a la mateixa Plaça Ramon Calsina de Barcelona, on estan situades tant la Torre de les Aigües del Besòs com l’Antiga Casa de Vàlvules. Àngel Simon, president d’Agbar, ha destacat que “Agbar i el model que representa ha estat i està sempre al costat de la ciutat, en cadascuna de les seves fites, també en la preservació del patrimoni històric i cultural. La recuperació d’aquest conjunt emblemàtic posa en valor el passat històric industrial del Poblenou, i ajuda a transmetre’l a tota la ciutadania com a part de la cultura del territori”.

El projecte de restauració

Agbar va finançar gran part de la restauració i la rehabilitació de l’emblemàtica Torre de les Aigües del Besòs, una intervenció que va durar tres anys (2010-2013) i que va suposar una inversió de més de 3,5 milions d’euros comptant la posterior adequació per a nous usos culturals.

L’estat de degradació que presentava en la primera dècada del segle XXI, fruit del seu abandonament, va fer necessària una actuació integral per adequar-la a nous usos com a part del patrimoni cultural de la ciutat. La intervenció realitzada en el conjunt arquitectònic format per la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules tractà de posar en relleu els valors originals de les dues construccions, obra de Pere Falqués, sense malmetre les característiques com a part d’un complex industrial destinat a la captació, emmagatzemament i distribució d’aigua.

El projecte de restauració va anar a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, amb la col·laboració de l’arquitecte tècnic Joan Olona, i la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer.

Patrimoni històric del Poblenou

La Torre de les Aigües del Besòs i l’Antiga Casa de Vàlvules representen una singularitat dins el patrimoni industrial del Poblenou i del conjunt de la ciutat. La Torre de les Aigües del Besòs fou projectada per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, 1850-Barcelona, 1916). Ocupa els antics terrenys del Taulat on s’aixecava la fàbrica Sociedad La Conchita.

En aquest lloc s’instal·là un gran complex industrial per captar l’aigua del subsòl procedent de l’antiga llera del Besòs, prop de la seva desembocadura, i subministrar-la a través d’una important xarxa de distribució fins a Ciutat Vella i la part baixa de l’Eixample.

Va ser adquirida per diferents companyies però no va ser fins després dels Jocs Olímpics del 1992, amb la titularitat ja en mans de l’Ajuntament de Barcelona, quan Agbar, els antics treballadors de Macosa i entitats i veïns del barri van impulsar la recuperació d’aquesta icona del Poblenou.

La Torre de les Aigües del Besòs és considerada com una de les més belles de Catalunya en el seu gènere i ha estat pintada o dibuixada per artistes com Ramon Calsina, Josep M. Subirachs o Joan Pallarès.