La Fundació COTEC selecciona Ruagua com un dels Projectes DEMOS guanyadors per al desenvolupament de l’economia circular en les comunitats rurals
El projecte Ruagua, impulsat pel Consorci d’Aigües de Valdeorras, AquaOurense i Cetaqua, ha estat seleccionat com una de les tres propostes guanyadores que formaran part del Projecte DEMOS, una iniciativa de la Fundació Cotec que busca mesurar l’impacte social, econòmic i ambiental de l’economia circular en comunitats rurals.
El propòsit de Ruagua és generar un impacte positiu a través de l’economia circular en el municipi de Rúa (Ourense), mitjançant la valorització dels eixos aigua-energia-residus, establint un model de simbiosi rural-industrial replicable.
Respecte a l’eix aigua, acostarà l’ús de l’aigua regenerada a tots els sectors productius i als serveis públics d’una forma integral, digital i àgil, promovent la sostenibilitat a través d’un model de governança cooperatiu per a garantir la disponibilitat d’aigua durant èpoques de sequera i reduir així l’estrès hídric en aquest entorn rural. Aquest recurs hídric alternatiu s’utilitzarà en el propi municipi per a preservar les activitats econòmiques predominants, entre les quals destaca la producció vitivinícola. Al mateix temps, permetrà afavorir la salut ambiental de l’entorn a través del reg de zones verdes, parcs i jardins, la protecció del cabal ecològic de les masses d’aigua, així com la cura de la biodiversitat i la protecció dels nuclis habitats, a través d’infraestructures que facilitin la prevenció i extinció d’incendis, ajudant a reduir l’estrès hídric que pateix el municipi.
D’altra banda, respecte els eixos residus-energia, fomentarà el residu zero i disminuirà l’ús de fertilitzants i químics, oferint un compost d’alta qualitat, i impulsarà la producció d’energia solar com a font renovable, reduint així les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Ruagua compta amb un pressupost de 300.000 euros, el treball conjunt de desenvolupament i mesurament de la Fundació COTEC, a més de la participació de tots els actors locals interessats en la reutilització i co-governança de l’aigua. El projecte és una mostra de l’aliança públic privada entre l’administració; amb el suport de l’Ajuntament de Rúa i la Diputació d’Ourense; sector vitivinícola, amb la participació de D.O. Valdeorras; el sector turístic, amb la ruta del Vi de Valdeorras; l’empresa privada, de la mà d’Aquaourense; el centre tecnològic de l’aigua, Cetaqua; els serveis públics, com el Consorci Provincial contra incendis i salvament d’Ourense; i els habitants de Rúa.
Projecte DEMOS, una iniciativa per a mesurar l’impacte social, econòmic i ambiental de l’economia circular en comunitats rurals.
El Projecte DEMOS forma part del Pla Allen de la companyia IKEA -Membre Conseller de Cotec-. El Pla Allen és una iniciativa d’IKEA per a contribuir a la recuperació de l’economia i la societat espanyola. El seu principal objectiu és crear ocupació i promoure la generació d’un desenvolupament sostenible. El Pla Allen es desenvoluparà entre 2022 i 2025. A més de Cotec, formen part del Pla Allen altres tres entitats: WWF, FADEMUR i ASHOKA.
Es pot veure el vídeo de presentació del projecte en el següent enllaç:
CIGAT Circular, l’aposta del grup Agbar i la Xunta per a descarbonitzar Galícia gràcies a la conversió de residus en recursos
Santiago de Compostela ha acollit l’esdeveniment de presentació del Centre Mixte d’Investigació CIGAT Circular a l’edifici AquaHub A Vila da Auga, seu de Viaqua, empresa gallega amb més de 50 anys d’experiència en la gestió del cicle urbà de l’aigua, i del seu centre tecnològic Cetaqua Galicia.
CIGAT Circular és un projecte de col·laboració entre Viaqua, Cetaqua Galicia i la Xunta de Galicia, a través de la Axencia Galega de Innovación (GAIN), que compta amb un pressupost de 3,5M d’euros i generarà 12 llocs de treball qualificats de nova creació i manteniment.
CIGAT Circular és la màxima modalitat dins el Programa d’unitats mixtes d’investigació i dóna continuïtat a les Unitats Mixtes CIGAT, que va començar l’any 2015, i CIGAT Biofactoria, que es va consolidar l’any 2018. Amb aquesta tercera, les entitats involucrades han invertit més de 6,5 milions d’euros per a avançar cap una gestió més sostenible dels recursos.
L’acte va posar en valor els grans èxits que fins ara han proporcionat les Unitats Mixtes anteriores CIGAT i CIGAT Biofactoria, no només a nivell de talent, amb la creació de 10 llocs de treball, sinó també “amb el desenvolupament i industrialització de 6 tecnologies innovadores que han generat 3 patents internacionals dipositades, la participació directa de més de 10 empreses i pimes al teixit innovador galleg, la creació de 10 nous llocs de treball qualificats o la consolidació d’un model de col·laboració público-privada, que ha promogut la participació de Cetaqua i Viaqua a 7 nous projectes d’innovació i ha permès l’obtenció de 3,5M€ de fons europeus per a entitats gallegues”, afirmava Manuel Cermeron, CEO d’Agbar, qui va inaugurar l’esdeveniment.
CIGAT Circular consolida per tant els resultats obtinguts anteriorment a les dues Unitats Mixtes, establint com objectiu principal la descarbonització de Galícia a través de la conversió de residus en recursos d’alt valor afegit. Per a aconseguir-ho, integra cinc línies de traball: “la primera, es centra en tractaments avançats per a l’eliminació de microplàstics i l’obtenció d’aigua reutilitzable; la segona, en l’aprofitament energètic per a l’obtenció d’hidrògen verd i biometà. La tercera línia, es basa en la producció de bio-compostos d’alt valor afegit i la quarta, en la recuperació de nutrients i cel·lulosa. Per últim, es desenvoluparà una quinta línia de treball basada en el desenvolupament d’una plataforma digital circular”, destacava Teresa Alvariño, gerent de Cetaqua Galicia.
A més, s’ha establert un marc de col·laboració amb el Centro Galego da Innovación da Formación Profesional Eduardo Barreiros, on s’hi desenvoluparà bona part de les activitats de CIGAT Circular. Aquesta col·laboració té per objectiu promoure la innovació i economia circular al cicle de l’aigua, d’una manera multidisciplinar a través de la participació de diverses famílies del FP a Galicia, com la química, la d’energia i aigua, la de fabricació mecànica o la d’informàtica i telecomunicacions. D’aquesta manera, el Centro Mixto possibilitarà a l’alumnat una formació vinculada als nous reptes.
L’acte fou clausurat pel vicepresident primer i conselleiro de Economía, Industria e Innovación de la Xunta de Galícia, Francisco Conde, i per l’alcalde de Santiago, Xosé Sánchez Bugallo. Conde va aprofitar l’ocasió per a felicitar a Viaqua i Cetaqua, així com a les entitats involucrades a les Unitats Mixtes anteriors per la feina desenvolupada. També va destacar la importància de continuar desenvolupant projectes d’I+D+i que fomentin la col·laboració público-privada. Casos d’èxit com CIGAT Circular que engloben digitalització, innovació i eficiència energètica, objectius estratègics a l’agenda de Galícia. “Volem consolidar aquest centre d’investigació centrat en l’economia circular, una aposta forta de Viaqua i Cetaqua pel territori en el qual s’està comptant amb petites i mitjanes empreses, administracions, centres d’investigació, així com universitats i centres de Formació Professional. La col·laboració público-privada, la innovació i el coneixement seran claus per a afrontar amb garanties els reptes futurs als que ens enfrentem i els agents implicats hem de seguir caminant junts i sumar per a superar-los amb èxit”.
“CIGAT Circular é unha iniciativa coa que queremos consolidar este centro de investigación centrado na economía circular. Unha aposta de Viaqua e Cetaqua polo territorio e no que se conta con pequenas e medianas empresas, administracións e centros de investigación así como universidades e centros de Formación Profesional. A colaboración público-privada, a innovación e o coñecemento serán fundamentais para o éxitos dos retos futuros e onde todos os axentes implicados temos que seguir sumando»
Por la seva part, Bugallo va destacar les bondats que CIGAT Circular aportarà al territori galleg i la necessitat d’abandonar el model econòmic linial per tal d’avançar cap a models circulars que converteixen els residus en recursos. També va incidir en que “la investigació i la tecnologia són fonamentals per a garantir un subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients i un retorn a la naturalesa que no condicioni la vida dels nostres ecosistemes. Les biotecnologies seran claus per a aconseguir-ho i gràcies a aquest Centre d’Investigació serem més a prop d’assolir una Galícia més sostenible i resilient”.
Amb aquest propòsit neix el Centre Mixte d’Investigació Cigat Circular, un projecte que dóna un pas endavant en el compliment dels objectius de Galícia a la lluita contra el canvi climàtic.
Finalitza la Unitat Mixta CIGAT Biofactoria convertint la EDAR d’Ourense en un referent en economia circular
El projecte CIGAT Biofactoria, que arrencava en 2018 gràcies a la consolidació de la Unitat Mixta CIGAT (2015-2018), composta per l’empresa Viaqua – part del grup Agbar, la Xunta de Galícia a través de la Axencia Galega d’Innovació (GAIN) i Cetaqua Galícia, el Centre Tecnològic de l’Aigua, ha finalitzat aquest matí amb la celebració de l’esdeveniment de presentació de resultats en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Ourense.
Després de tres anys de recerca, CIGAT Biofactoria ha demostrat la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la producció i recuperació de compostos d’alt valor afegit a partir de corrents residuals.
Concretament, aquesta unitat mixta ha permès validar dues noves tecnologies aplicades a diferents sectors industrials, gràcies a la col·laboració d’empreses del mercat gallec. La primera d’aquestes tecnologies per a la producció d’Àcids Grassos Volàtils (AGV), a partir de fangs produïts en la EDAR d’Ourense i d’efluents líquids del sector conserver de peix i mariscos (Conserves Dard, Atunlo i Nidal) i del sector lacti (CAPSA-*FOOD). Els AGV són composts amb base de carboni capaços de substituir les matèries primeres fòssils i de gran interès per a indústries com la petroquímica, de lubrificants o plàstics, entre altres.
La segona tecnologia, es centren en l’obtenció de compostos amb propietats antioxidants, en concret polifenols, a partir dels residus generats en el sector vitivinícola (Cellers Martín Códax) i el sector del oli (Borges). Les propietats antioxidants d’aquests compostos fan que siguin productes d’alta demanda i de gran interès per a altres sectors com el farmacèutic, cosmètic i alimentari.
L’acte de tancament de la Unitat Mixta CIGAT-*BIOFACTORIA va estar conduït per la gerent de Cetaqua Galícia, Teresa Alvariño, qui parlava d’aquesta Unitat Mixta com “un model consolidat i reeixit de col·laboració públic-privada que ha apostat per l’evolució en la modernització del teixit productiu gallec, promovent nous models de negoci basats en l’economia circular i el residu zero.”
Armando Llambrega, tinent d’alcalde del Concello d’Orense, va ser l’encarregat de fer l’obertura de l’esdeveniment, agraint “a totes les entitats que col·laboren en aquest projecte d’innovació, Cetaqua, Viaqua, Axencia Galega d’Innovació, Xunta de Galícia i moltes altres entitats que formen part de manera directa o indirecta generant sinergies tan positives”, també va animar a donar suport a aquesta classe d’iniciatives a futur que són claus per al desenvolupament sostenible.
Per part seva, Marcos Martín, Director General de Viaqua, recalcava la importància de continuar apostant per projectes que posen la col·laboració públic-privada en el centre de l’estratègia per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Una manera de satisfer els interessos i les necessitats que tenen en les indústries però en línia amb les demandes de la societat. “En Viaqua apostem per la recerca, el desenvolupament i la innovació, perquè són una palanca fonamental per a afrontar els reptes presents i futurs. Aquest convenciment, combinat amb models de col·laboració públic-privada com les Unitats Mixtes de la Xunta de Galícia, i els més de 50 anys d’experiència a Galícia, i més de 154 anys d’experiència d’Agbar, ens permeten situar-nos a l’avantguarda de la prestació de serveis de gestió de cicle integral de l’aigua i serveis mediambientals” destacava Marcos Martín.
El director de Viaqua va declarar que aquesta Unitat Mixta ha suposat un important pas cap endavant per a la implantació de models d’economia circular en empreses gallegues que els permetran ser més sostenibles, però també més competitives. També anunciava que “els treballs realitzats en aquests tres anys obren noves, i interessants, línies de recerca. Per exemple, ja tenim aprovat un nou projecte amb finançament de la Unió Europea, el projecte Walnut, que es realitzarà en aquestes mateixes instal·lacions de la Biofactoria d’Ourense i que avançarà en la recuperació de nutrients a partir de l’aigua residual.”
“CIGAT Biofactoria ens acosta cap al model d’economia circular. Una EDAR no és solament una estació per a tractar les aigües, sinó que a més pot exercir de biofactoria. Promoure aquestes instal·lacions ens permet obtenir aigua neta però també energia i productes de valor a partir dels residus i de l’aigua residual” afegia el director de Viaqua, que durant la seva intervenció, va agrair la visió i aposta real de la Xunta de Galícia per la innovació oberta i la col·laboració que es fan patents en models com el de la Unitat Mixta.
Celia Castro, responsable tècnica de l’àrea Biofactoria i recuperació de recursos en Cetaqua, va ser l’encarregada de presentar els resultats de la Unitat Mixta CIGAT-*BIOFACTORÍA, afirmant que, “gràcies a les recerques de la Unitat Mixta, es pot recuperar fins a un 30% del contingut de matèria orgànica dels fangs de depuradora en forma d’Àcids Grassos Volàtils.” Així com que “CIGAT Biofactoria és una referència a nivell estatal i europeu ja que les tecnologies demostrades es poden replicar en altres estacions depuradores i altres sectors industrials on l’aigua residual té una alta càrrega orgànica” concloïa la responsable tècnica.
El vicepresident econòmic i conseller d’Economia, Empresa i Innovació de la Xunta de Galícia, Francisco Conde, va clausurar aquest esdeveniment destacant que aquesta Unitat Mixta de Recerca permet “convertir les EDAR en autèntiques biofactorias en la cerca del model de residu zero”. Durant la seva intervenció, també va posar de manifest a importància de la col·laboració públic-privada per a impulsar la transferència de coneixement, captar talent i facilitar al teixit empresarial guanyar en competitivitat des d’I+D+i.
Les recerques desenvolupades en CIGAT Biofactoria no finalitzen amb aquesta Unitat Mixta. Viaqua i Cetaqua, en el seu compromís d’impulsar la EDAR d’Ourense com biofactoria de referència i aconseguir el residu zero, van un pas més enllà amb la posada en marxa del projecte WALNUT, finançat pel programa de recerca i innovació europeu Horitzó 2020.
L’objectiu de WALNUT, liderat per CARTIF i amb un consorci de 14 participants de 8 països europeus diferents, segueix alineat amb l’estratègia de CIGAT Biofactoria de promoure l’economia circular en el sector de les aigües residuals. No obstant això, les línies de recerca se centraran aquesta vegada a recuperar els nutrients (Nitrogen i Fòsfor) i valorar-los en forma de biofertilizants. En aquest sentit, tant el pilotatge com les proves en sòl es realitzaran en sòl gallec i permetran fer un pas més a la EDAR d’Ourense com a exemple de biofactoria.
La recuperació de nutrients a gran escala a partir d’aquests fluxos i el seu processament com biofertilitzants afavorirà la transició cap al model d’economia circular en el sector agrícola de la Unió Europea.
Agbar participa a la jornada de ‘Barcelona Demà’ sobre el Pla Estratègic de la Barcelona metropolitana de 2030
Durant els propers anys, Barcelona i la seva regió metropolitana hauran d’afrontar reptes de gran envergadura: la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la garantia de producció d’aliments i la promoció d’un modelo de progrés urbà verd, inclusiu i saludable.
En aquest context, a la seva intervenció, Narciso Berberana, Chief Strategist Officer d’Agbar, ha destacat que per tal d’aconseguir l’èxit d’aquesta transició comptem amb les solucions basades en la naturalesa: “Coneixem els problemes i tenim les solucions, per tant és necessari actuar amb determinació, sense demora”.
A més, Narciso Berberana ha destacat la importància de la col·laboració entre els diversos actors per a poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU, donat que estan interrelacionats i no es poden aconseguir de forma individual. “L’impuls d’iniciatives estratègiques requereix de la coordinació de tots, empreses, administracions públiques i societat civil, en línia amb l’ODS 17 ‘Aliances per a assolir els objectius’”, ha indicat.
Per acabar, Narciso Berberana ha afirmat que qualsevol dels escenaris que dibuixem per tal d’aconseguir la garantia de tots els usos del recurs aigua i els seus serveis passa – ineludiblement – per garantir el desenvolupament complert de l’aigua regenerada.
A aquesta taula de debat hi han intervingut també Pablo Martínez, cofundador de l’estudi d’urbanisme 300.000 Km/s (Projecte Air – Biennal de Venècia); Sandra Carrera, coordinadora econòmica i de relacions públiques a la Xarxa per a la conservació de la natura; i Jordi Valls, director general de Mercabarna.
Organitzada per el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona −un procés de reflexió compartit entre les entitats públiques i privades locals, així com la ciutadania, amb l’objectiu de pensar el futur de la regió metropolitana−, aquesta jornada ha inclòs diverses taules de debat sobre Emergència climàtica, Emergència ambiental i Territoris saludables; així com una sessió de diàleg final, moderada per la plataforma universitària deba-t.org, sobre com aconseguir ciutats sostenibles i saludables al 2030.
Àngel Simon presenta les conclusions de la Comissió Green Deal del Cercle d’Economia per avançar cap a un model més sostenible en els diferents sectors
Davant els reptes globals actuals i futurs, com el creixement demogràfic mundial, el canvi climàtic i la pandèmia de COVID-19, cal un canvi en els hàbits i models de consum, així com una transformació de sectors econòmics clau (com l’industrial, l’energètic o el de transport), que incorpori avenços significatius en matèria d’innovació tecnològica i digitalització, a més de la descarbonització en les seves operacions. Aquest canvi s’ha de produir a tots els nivells, des de la gestió pública fins a l’esfera privada, i en la ciutadania mateixa, amb un enfocament clar en la integració d’un model sostenible per a la gestió, la producció i el consum de recursos, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i els principis del Pacte Verd Europeu.
L’informe de la Comissió Green Deal del Cercle d’Economia proposa accions concretes —en total, més de 100 iniciatives entorn de temàtiques clau com l’acció climàtica, l’economia circular, la mobilitat sostenible o el desenvolupament social— per accelerar la transició cap a un model econòmic competitiu, verd i inclusiu, sense deixar ningú enrere.
En la seva intervenció, Àngel Simon ha repassat aquestes àrees d’acció prioritàries i les seves conclusions. “Hem aconseguit arribr a un consens entre tots per proposar accions concretes per la transcisió cap a un model socioeconòmic més sostenible”, ha destacat el president d’Agbar i president de la Comissió Green Deal del Cercle d’Economia.
Pel que fa a l’acció climàtica, el president d’Agbar ha emfatitzat la necessitat d’aconseguir la neutralitat climàtica a través d’un procés urgent que requereix una transició i transformació energètica que inclogui tots els sectors econòmics, apostant per un model energètic baix en carboni (mitjançant l’ús d’energies renovables, tecnologies de producció de combustibles alternatius, solucions basades en la natura, etc.), augmentant la resiliència de les infraestructures existents i protegint els ecosistemes natural”.
Finalment, el president d’Agbar ha recordat la importància d’incorporar components socials en aquest procés de transformació global amb la finalitat d’atendre les necessitats dels sectors i col·lectius més vulnerables, així com de comptar amb la implicació de tota la ciutadania.
A la Comissió, s’hi ha constatat també la necessitat de seguir el camí marcat pel pla Next Generation EU, que preveu el finançament de 140.000 milions d’euros per a Espanya del 2021 al 2026, per a projectes que incorporin necessàriament el desenvolupament sostenible.
Per últim, a la clausura de l’acte, Teresa Ribera, vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica del Govern d’Espanya, ha afirmat que l’informe de la Comissió Green Deal és “un excel·lent exercici” i ha destacat “la importància d’incorporar aquesta visió transversal per afrontar els reptes que tenim per davant”.
Constituïda per abordar els reptes i les oportunitats de la transició ecològica, la Comissió Green Deal compta amb Narciso Berberana, Global Strategist Officer d’Agbar, com a relator, i té com a membres màxims representants de diferents sectors de l’àmbit públic, privat, acadèmic i de la comunicació.
Podeu consultar el document complet “Green Deal. Desafíos y oportunidades en la transición hacia un modelo socioeconómico sostenible” a la pàgina web del Cercle d’Economia.
Agbar participa a la EU Industry Week a la jornada sobre Bioeconomia Circular
Durant la sessió del primer dia, s’ha debatut sobre el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Comissió Europea i les seves conseqüències sobre els sectors productius, així com el paper de la Política Agrícola Comuna (PAC).
Avui, segon i últim dia de la jornada, l’acte s’ha centrat en les prioritats de la política europea a través del Pacte Verd Europeu (Green Deal) i la seva aplicació pràctica per a avançar en la transició cap a una Europa Net Zero d’emissions i residus.
Durant la seva intervenció, Narcís Berberana ha destacat la gestió eficient dels recursos com a factor clau de la bio-economia circular – tant els recursos naturals como els mal considerats com residus -. Segons ha afirmat el Global Strategist Officer d’Agbar, “tornar al cicle natural, amb la visió dels residus com a primeres matèries, com a fonts d’energia, com a element per a la regeneració d’ecosistemes i biodiversitat o de base per a la fertirrigació: aquesta és la veritable economia circular”. Després d’haver esmenat els principals riscos al sector agroalimentari −entre ells, les afectacions del canvi climàtic sobre els cultius, la variabilitat sobre la disponibilitat hídrica, la pèrdua de biodiversitat, l’increment de la població urbana, la viabilitat econòmica de la gestió dels aliments per l’increment dels costos d’insums o la preocupació dels agricultors davant la pèrdua de relleu generacional−, Narcís Berberana ha detallat les oportunitats què comporta per a Agbar l’economia circular. “Des d’Agbar acompanyem a la indústria agroalimentària i als agricultors mitjançant solucions innovadores amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència, sostenibilitat i rendibilitat de la producció i gestió dels recursos, assegurant la rendibilitat econòmica i millorant la qualitat de productes i serveis; sense impacte ambiental, amb aposta tecnològica disruptiva i generació d’ocupació de qualitat”, ha conclòs.
La jornada, emesa en directe via streaming, ha comptat amb la participació de Josep Sànchez Llibre, president de Foment del Treball; Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola, vicepresident de Foment i president de la Comissió d’Agricultura de Foment; així com de diversos representants del sector agrícola i agroalimentari, de l’energia, de la logística i distribució, així com d’institucions europees.