Agbar contribueix al projecte col·laboratiu “Compromís rural” impulsat per l’Institut Cerdà per a la dinamització del medi rural

Taula “Creant sinèrgies a l’Espanya rural”

Durant la seva intervenció, Narciso Berberana, Chief Strategist Officer d’Agbar, part de Veolia, ha recordat la urgència d’actuar per tal de preservar els recursos hídrics davant el canvi climàtic que afecta tant les ciutats com els entorns rurals. Així, el directiu ha remarcat la necessitat d’augmentar la resiliència de les infraestructures, així com d’impulsar una gestió ambiental dels territoris que millori la sostenibilitat i la connectivitat entre els diversos actors i les instal·lacions. Així mateix, amb l’objectiu de garantir la disponibilitat de l’aigua en un futur, una de les solucions d’Agbar es basa en la regeneració i reutilització de l’aigua, donant una nova vida a les aigües residuals per a nous usos urbans, agrícoles i industrials (como el reg de zones verdes i de camps, la neteja de carrers, etc).

A continuació, Narciso Berberana ha presentat vàries iniciatives del grup en matèria d’aigua regenerada per a la preservació dels ecosistemes naturals, facilitant el desenvolupament local. Entre elles, ha destacat el projecte de restauració dels aiguamolls de depuració de Begudà (Girona), en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, per a afavorir la biodiversitat al Parc Natural de la Garrotxa. Un altre exemple és el parc El Recorral de Rojales (Alacant), on s’hi han construït cinc grans llacunes per a minimitzar possibles abocaments al parc natural de Las Lagunas de La Mata i Torrevieja. A més, es va executar una gran intervenció paisatgística amb la plantació d’arbres i arbustos als camins de les llacunes, amb aigua regenerada que serveix per al reg i que fomenta la biodiversitat de la zona. Es tracta d’una infraestructura verda que s’emmarca a les anomenades solucions basades en la naturalesa. 

Per acabar, Narciso Berberana ha destacat el paper fonamental de la digitalització per a desenvolupar projectes al món rural, mitjançant la incorporació de noves tecnologies com l’Internet of Things o la geolocalització satelital, especialment en un context climatològic que requereix d’adaptació i anticipació en la presa de decisions. 

En aquest debat, moderat per Carlos Cabrera, director general de l’Institut Cerdà, hi han participat Alberto Molowny, director de Gestió d’Administració Pública i Relacions Institucionals de SAREB, i Jordi Hereu, president d’Hispasat.

L’esdeveniment, que ha tingut lloc a l’Auditori Banco Sabadell a Madrid, ha comptat amb la participació de Francesc Xavier Boya Alós, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, així com de diversos experts i representants d’empreses de diferents sectors.

Projecte “Compromís Rural”

Durant la jornada s’han presentat els resultats del projecte “Compromís rural” desenvolupat per l’Institut Cerdà i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic juntament amb Agbar, Banc Sabadell, Hispasat, Redeia, Sareb, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta iniciativa aspira a crear una plataforma col·laborativa público-privada permanent, que fomenti una dimensió integral dels projectes de desenvolupament rural mitjançant la participació de diverses empreses privades representatives dels principals sectors socioeconòmics.

Així, s’han identificat set projectes tractors d’activitat al medi rural, que es posaran en marxa aquest últim trimestre de l’any i que tenen com elements clau la connectivitat i la digitalització, la promoció de l’activitat econòmica, la millora dels serveis públics socials, l’atracció i fixació de població i la transició energètica. D’entre tots ells destaca el projecte d’Agbar i Hispasat que busca impulsar la connectivitat i digitalització de les instal·lacions del cicle de l’aigua o els territoris en els que Agbar presta servei al medi rural, en un context en el qual l’aigua juga un paper central davant l’avenç del canvi climàtic. Un altre projecte en el que participa Agbar és l’oficina mòbil rural que pretén impulsar una finestreta única itinerant que pugui donar servei a diversos municipis rurals, per tal d’agilitzar tràmits relatius a serveis bàsics i apropar informació i formació als seus habitants, com és l’aigua i els temes relacionats amb el seu consum, facturació, etc.

Agbar destaca al Congrés BNEW la importància de l’economia circular i la digitalització, en un context de creixent dèficit hídric

Per fer front al repte de l’escassetat hídrica, Ramón López, responsable d’Ecosistemes d’Innovació d’Agbar, ha parlat sobre la necessitat de comptar amb una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics, destacant la regeneració i reutilització de les aigües residuals com a solució clau per assegurar la disponibilitat de l’aigua en el futur. Així, la transformació de les depuradores tradicionals del grup en ecofactories permet reutilitzar l’aigua per a nous usos per a les ciutats, les indústries i l’agricultura (reg de zones verdes urbanes i camps agrícoles, neteja de carrers, etc.), valoritzar els residus (per exemple, els fangs es converteixen en adob per a l’agricultura) i produir energia renovable per al consum propi de la planta. D’altra banda, Ramón López ha subratllat que és imperatiu adequar els diferents usos de l’aigua a les necessitats de cada sector. Així mateix, ha assenyalat que la ciutadania es troba molt conscienciada en aquest aspecte, amb consums d’aigua molt baixos – els més baixos d’Europa -, però que cal continuar avançant en l’optimització de l’aigua en tots els sectors, com l’agricultura i la indústria.

D’altra banda, Ramón López ha posat de relleu el paper clau de la digitalització per a abordar els reptes que planteja la gestió de l’aigua, permetent gestionar en temps real les operacions i actius del cicle integral de l’aigua i anticipar-se a possibles esdeveniments externs com fenòmens climàtics extrems o la detecció de fuites. Així mateix, ha remarcat el principal repte de la gestió de dades: “La recopilació de dades és un primer pas, però és essencial convertir-les en la informació de valor que necessitem per a prendre decisions encertades”, ha indicat.

Durant la seva intervenció, Ramón López ha recordat la importància de les aliances i de la col·laboració publicoprivada per a donar resposta al repte del canvi climàtic i a aquesta necessitat de transformació del sector. “Tots els agents són importants, hem de treballar en xarxa per compartir coneixement i desenvolupar solucions adequades”, ha afirmat l’expert. Finalment, Ramón Lopez ha compartit la seva visió de futur de l’aigua, destacant que serà crucial combinar la digitalització amb solucions basades en la pròpia naturalesa.

L’encontre, presentat per la periodista Núria Casas i moderat per Lucia Gusmaroli, European Projects Area Manager de l’associació Catalan Water Partnership, ha reunit a Ester Vilanova, directora de Solucions Digitals en Amphos 21 i Carlos García Castañeda, responsable d’OT – enginyer a Duscholux.

El Barcelona New Economy Week (BNEW) és un esdeveniment que fusiona els aspectes físics i digitals per a donar forma al futur de l’economia global. Així, durant quatre dies, aquesta quarta edició es centra en set verticals fonamentals de la nova economia: Proptech, Indústria Digital, Mobilitat, Sostenibilitat, Talent, Salut i Experiència, posicionant Barcelona com a impulsor i referent en innovació i transformació digital.

 

Per veure la taula “Iniciatives per a una gestió més sostenible de l’aigua”:

Agbar impulsa la 70a edició del Trofeu Conde de Godó, reforçant la sostenibilitat del torneig

En el marc de l’acord de col·laboració s’impulsaran línies d’actuació i solucions que contribueixin a aconseguir la neutralitat de les emissions i la sostenibilitat del torneig. En aquest context, Agbar ajudarà a calcular la petjada de carboni i hídrica de l’esdeveniment, mitjançant la implementació d’un pla d’acció que inclogui eixos com la sensibilització ciutadana, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la gestió circular dels residus, entre altres.

D’altra banda, Agbar, com a patrocinador d’aquesta 70ª edició, comptarà amb la presència de marca en pista i participarà en activitats dirigides als assistents, com un taller sobre acció climàtica.

El Barcelona Open Banc de Sabadell és un dels grans esdeveniments esportius de la Ciutat Comtal, amb un gran impacte per a la ciutat tant a nivell local com global. La sostenibilitat és, transversalment, un element central, reforçat en la present edició per la col·laboració amb Agbar, amb fort arrelament a Catalunya com a grup mediambiental de referència i operadora del servei de l’aigua a Barcelona.

Àngel Simon, al fòrum ‘Cartagena Debat’, destaca la necessitat d’impulsar projectes sostenibles de referència, partint de les aliances, per avançar en la transformació ecològica

En aquesta trobada, Àngel Simon ha posat en relleu la importància del diàleg i de la corresponsabilitat públicoprivada en la gestió dels recursos per garantir un futur sostenible per les futures generacions. “Només podem fer front als desafiaments actuals amb perspectiva global i des del coneixement local, donant impuls a projectes sostenibles de referència per avançar en la transformació ecològica. Per això, hem de mirar al futur amb determinació i optimisme, i sobretot actuar des del diàleg i la corresponsabilitat públicoprivada”, ha afirmat el president d’Agbar.

D’altra banda, de cara als reptes de l’emergència climàtica i l’escassetat hídrica, Àngel Simon ha destacat tres principals eixos d’actuació per una gestió sostenible dels recursos: primer, actuar des del coneixement expert, la capacitat de gestió i la innovació tecnològica, amb l’objectiu de garantir la disponibilitat de l’aigua per les ciutats, la indústria i l’agricultura; en segon lloc, la necessitat d’una major inversió en infraestructures que millorin la sostenibilitat; i, per últim, incrementar la governança amb la planificació hidrològica que permeti anticipar-nos als episodis de sequera.

Igualment, Noelia Arroyo, alcaldessa de Cartagena, ha defensat en la seva intervenció el paper de Cartagena com a referent mediambiental, industrial i turístic: ‘Cartagena és una ciutat competitiva capaç d’impulsar una economia sostenible alhora que protegeix el seu llegat cultural i garanteix el desenvolupament i el benestar social dels seus ciutadans. Des de l’Ajuntament de Cartagena estem convençuts que aquesta transformació justa i contínua, des de la corresponsabilitat i la cooperació públicoprivada és el camí que hem de continuar recorrent’.

Durant el debat, moderat per Tomás Martínez Pagán, president de ‘Cartagena Avanza’, els assistents, majoritàriament empresaris i representants de l’administració pública, han posat en relleu la seva preocupació per qüestions com la gestió de l’aigua, els reptes mediambientals als quals s’enfronta la Regió de Múrcia, com enfrontar els projectes des de la col·laboració públicoprivada o la transformació energètica del nostre país i l’aprofitament dels recursos provinents de fonts energètiques verdes, com la solar o l’eòlica. Una altra de les matèries en les quals s’ha centrat el diàleg ha estat el desafiament d’aconseguir un turisme sostenible que permeti mantenir aquest sector com un dels principals motors econòmics i laborals de la Regió.

El debat d’avui ha comptat amb la presència de 300 personalitats reconegudes del teixit empresarial i social de la ciutat de Cartagena, entre les quals ha destacat Luis Alberto Marín, conseller d’Economia, Hisenda, Fons Europeus i Administració Digital.

Sobre Cartagena Debat: Diàlegs sobre la ciutat del futur

Cartagena Debat, ‘Diàlegs sobre la ciutat del futur’ és una iniciativa de Cartagena Avanza i FCC Business, que té com a objectiu promocionar Cartagena a través del seu patrimoni històric, mediambiental, industrial i turístic; una ciutat competitiva que protegeix el seu llegat cultural, al mateix temps que mira les tendències del futur per impulsar una economia sostenible i garantir el desenvolupament i la qualitat de vida dels seus habitants.

Per assolir-ho, al llarg del 2023, Cartagena Debat desenvoluparà trobades que permetran la creació d’una xarxa social pel debat, la col·laboració públicoprivada i la divulgació entorn de l’activitat turística, econòmica i mediambiental de la ciutat.

La Xarxa de Càtedres de l’Aigua, impulsada per Agbar, analitza les accions realitzades per contribuir a una transició ecològica i justa des de l’àmbit de l’aigua i el medi ambient

El seu principal objectiu és contribuir a una transició ecològica justa que permeti promoure solucions innovadores per la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.

La labor conjunta que desenvolupen les Càtedres per un posicionament global enfront de reptes comuns implica impulsar la connexió dels ecosistemes d’innovació amb el món empresarial; dinamitzar l’agenda social i política per la transició ecològica, detectar i generar talent; i reforçar les aliances com a eina eficaç per promoure solucions als principals reptes, tal com promouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Avui s’han reunit els integrants de la Xarxa per analitzar les accions que s’han dut a terme durant el 2022 i planificar i dissenyar accions per l’any següent.

Immaculada Serrano, gerent d’Aguas de Murcia, i Juan Jose Alonso, conseller delegat d’Hidrogea, han realitzat ponències introductòries explicant la importància de la gestió sostenible de l’aigua a la Regió de Murcia, especialment afectada pels efectes del canvi climàtic.

Més tard, s’han descrit els avenços de dos grups de treball creats durant el 2021 i que tanquen aquest 2022: un d’Economia Circular i l’altre de Qualitat Mediambiental.

La Xarxa de Càtedres ha potenciat les accions de difusió durant aquest últim any i s’han dut a terme més d’11 esdeveniments vinculats a l’activitat de les càtedres i 2 seminaris web tècnics, on 7 Càtedres han pogut detallar els seus projectes mitjançant elevator pitch. Totes aquestes accions ajuden a difondre les activitats que es fan dins de la Xarxa.

De cara a les properes passes, el 2023 la intenció és crear un nou grup de treball d’Indicadors Hídrics i Economia Circular. D’altra banda, s’ha assenyalat la importància de continuar potenciant la visibilitat entre Càtedres, així com de fomentar el treball entre grups, buscant les sinergies.

Àngel Simon, a Esmorzars Esade: “Hem d’actuar, projecte a projecte, per donar forma a un món sostenible des de la corresponsabilitat, el diàleg i la transparència.”

Àngel Simon, president d’Agbar i vicepresident executiu sènior de Veolia per a la península Ibèrica i Llatinoamèrica, ha iniciat el discurs amb unes paraules per contextualitzar els desafiaments actuals a què s’enfronta la societat i la importància de les aliances per desenvolupar solucions de resposta: “En un moment crític per al futur del planeta, en què l’emergència climàtica, la recuperació econòmica i la lluita contra les desigualtats són objecte i origen d’incerteses que amoïnen el conjunt de la societat, cal que les empreses i les administracions actuem de manera col·laborativa mitjançant les aliances i l’impuls de la innovació per trobar solucions que contribueixin al progrés social i a la qualitat de vida de les persones, sense deixar ningú enrere”, ha afirmat.

Esmorzars Esade Angel Simon

D’acord amb el marc actual, Àngel Simon ha assenyalat que “les empreses hem d’estar en transformació contínua i evolucionar en línia amb les necessitats de la nostra societat per posicionar-nos davant de les problemàtiques i crear confiança”. Així, el president d’Agbar ha definit el model d’empresa del segle xxi com aquell que ha d’afegir valor, satisfer una necessitat social i contreure un compromís ferm amb tots els grups d’interès, des de l’escolta activa i la rendició de comptes. En aquest sentit, ha declarat que “les grans empreses podem —per estructura i per mida— obrir camí i ser punta de llança, i així actuar des de la responsabilitat comptant amb la corresponsabilitat de tots”. Així mateix, el president d’Agbar ha posat en relleu la importància del propòsit corporatiu que, de manera creixent, es referma com a pilar clau en la transformació de les organitzacions i que, en temps d’incertesa, actua com a generador de confiança.

Durant la seva intervenció, Àngel Simon també ha subratllat la importància de mesurar, amb l’establiment d’uns indicadors d’acompliment, per tal de definir quan una estratègia és sostenible. Aquests indicadors són alhora eines de gestió. En aquest sentit, cal implementar els criteris ESG (ambientals, socials i de governança, per la sigla en anglès) a les empreses i donar forma a estratègies amb impacte econòmic, social i ambiental per complir l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El president d’Agbar ha compartit alguns exemples de com es materialitza l’estratègia de sostenibilitat a Agbar. Entre ells, ha destacat el compromís del grup per implementar l’economia circular en els processos; com per exemple, a través del projecte pioner de transformació de les plantes de tractament d’aigua en biofactories, un model reconegut per les Nacions Unides en la lluita contra el canvi climàtic; en l’àmbit de l’acció social, ha esmentat el Pacte Social, amb el qual es garanteix el dret a l’aigua sense deixar ningú enrere, i el Programa ONA, en col·laboració amb la Creu Roja, per reduir la situació de vulnerabilitat de les persones i facilitar-los l’accés a una feina. En matèria d’innovació tecnològica i digitalització, ha parlat de la xarxa Dinapsis per a la transformació digital en el cicle integral de l’aigua i la salut ambiental de les ciutats, amb una rellevància especial en un context d’emergència climàtica i hídrica i de sequera, amb la necessitat creixent de monitoratge i vigilància per optimitzar les solucions i les respostes.

Pel que fa al desafiament de la sequera, una realitat recurrent en el nostre clima mediterrani i que ens afectarà cada cop més, no només a Espanya sinó a tot Europa, Àngel Simon ha posat en relleu la “urgència de prendre mesures i de desenvolupar projectes que preservin els recursos hídrics i que dotin d’una resiliència més gran a les ciutats”. En aquest àmbit, Agbar aposta per la reutilització de les aigües residuals, per poder evolucionar cap a una circularitat total que permeti tornar a utilitzar l’aigua tractada en agricultura, en indústria i a les mateixes ciutats (per exemple, per al reg de parcs o la neteja de carrers), i així reduir la pressió sobre els recursos hídrics.

En el tancament de la seva intervenció, Àngel Simon ha assenyalat la necessitat, per estar en disposició d’afrontar els desafiaments en les millors condicions, de comptar amb el talent més preparat, mitjançant professionals —i líders— qualificats, compromesos i capaços d’anticipar-se en entorns complexos i canviants. “En definitiva, la clau de tota estratègia empresarial basada en la sostenibilitat són les persones”, ha declarat Àngel Simon, i ha afegit: “I vosaltres, líders del present i del futur, heu d’actuar sempre des de la passió i la convicció.” Per acabar, el president d’Agbar ha afirmat que “junts, amb la ferma voluntat de sumar esforços, aconseguirem avançar cap a un futur més sostenible per a les persones i el planeta”.

L’acte ha tingut lloc de forma presencial al campus d’Esade a Madrid. A la taula, Àngel Simon ha estat acompanyat per Mario Lara, director d’Esade Madrid i moderador del debat, i Juan María Hernández Puértolas, director de Comunicació del Grup Fundació ”la Caixa”. L’acte també ha comptat amb la presència de Silvia Losada, directora d’Esade Alumni Madrid. Esade és una institució acadèmica global, amb campus a Barcelona i Madrid, reconeguda per la qualitat de la seva educació i la seva visió internacional que manté vincles estrets amb el món de l’empresa.

Agbar participa al Fòrum Internacional de Nacions Unides sobre col·laboracions público-privades

Avui dia, 4.500 milions de persones viuen a les ciutats, una xifra que es preveu que creixi gairebé un 50% cap a l’any 2050. Tres quartes parts de les infraestructures necessàries per l’any 2050 encara no s’han construït, situació que ofereix moltes oportunitats als municipis, situant l’acció climàtica i el desenvolupament social al centre de les seves iniciatives.

A la seva intervenció, Narciso Berberana, Chief Strategist Officer d’Agbar, ha destacat la necessitat d’impulsar el model de ‘smart city’. Per això, ha destacat la necessitat d’anar molt més enllà davant el repte de la crisi climàtica. “El canvi del mix energètic requerirà d’un increment de les necessitats d’aigua del sector energètic. Per tant, és fonamental la mesura i reducció de la petjada hídrica”, ha afirmat. Així mateix, s’ha referit a la capacitat de diluir les barreres entre el món rural i l’urbà apostant per espais oberts a la biodiversitat i el desenvolupament humà.

A una segona part, Narciso Berberana, sota l’ordre que marquen els criteris ESG (Social, Environmental and Governance), ha detallat les solucions d’adaptació i mitigació desenvolupades per Agbar a la lluita contra el canvi climàtic, destacant les solucions basades en la naturalesa. “L’emergència climàtica requereix accions decisives per part nostra i, en base a la col·laboració público-privada, des d’Agbar apostem per una economia regenerativa que contribueix a protegir el planeta i a millorar la qualitat de vida de les persones.”, ha declarat. Entre les iniciatives destacades ha citat la solució City Sentinel i la mesura de contaminants emergents que amplien la nostra col·laboració amb el món de la salut. També ha mencionat les accions de preservació de la biodiversitat a les instal·lacions industrials, l’eliminació de l’ús de fitosanitaris i pesticides, així com la incorporació de protocols d’actuació per a lluitar contra les espècies invasores. Així mateix, ha citat el model, desenvolupat per Agbar i referent a nivell internacional, de transformació de les depuradores tradicionals en biofactories premiades per la Comissió Europea i Nacions Unides.

Per últim, Narciso Berberana ha destacat la importància de l’eix social a l’estratègia de la companyia. Va indicar que Aigües de Barcelona és, en sí mateixa, un clar exemple de ‘People First Public-Private Partnership’. “A Agbar, posem les persones al centre de les nostres preocupacions, sense deixar ningú enrere” ha afirmat. Un exemple d’aquest àmbit és el Pacte Social impulsat per Agbar que, actualment en marxa a prop de cinquanta municipis a tot el territori espanyol, contribueix a una recuperació econòmica sostenible i inclusiva després de la pandèmia COVID-19, mitjançant tres línies d’actuació: la solidaritat, l’ocupació de qualitat i la recuperació verda.

La taula debat, moderada per Rosa Suriñac, del Hub Resiliencia Urbana d’ONU-Habitat, ha comptat amb la participació de Miquel Rodríguez Planas, Comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona; Carlos Carrasco, investigador del Departament d’Operacions, Innovació i Data Science d’ESADE; Félix Ortega, director general de Barcelona Activa; Pontus Westerberg, d’ONU-Habitat; Elisabet Viladecans, directora de la Càtedra en Economia Urbana i del programa d’investigació Ciutats de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona; i, per últim, Mukhitdin Ishankhodjaev, founder & CEO of E-nergy Charge Solutions, Uzbekistan.

Coorganitzat per UNECE i IESE Business School, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el congrés reuneix, en format híbrid durant tres dies −permetent assistir tant en presencial, a Barcelona, com online−, a més de 400 professionals per a dialogar sobre l’eficiència de la cooperació entre les institucions públiques i el teixit empresarial. Mitjançant el concepte ‘People First PPP’ −o col·laboracions público-privades amb les persones primer−, es busca compartir experiències, bones pràctiques i iniciatives locals de col·laboració, amb el propòsit d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Agbar avança cap a la descarbonització amb l’impuls de les energies renovables més enllà del cicle de l’aigua

Dins d’aquest pla estratègic, previst fins el 2023, que permet descarbonitzar les instal·lacions del grup durant l’exercici de les seves activitats, així com desvincular les emissions de CO2 de la gestió del cicle integral de l’aigua, s’inclou la posada en marxa de més de 110 instal·lacions de generació renovable amb un potencial de generació superior als 27 GWh anuals a les instal·lacions del grup.

Sobre el recorregut del pla, ja s’hi han posat en marxa 55 instal·lacions, les quals estan produint 12,5 GWh cada any, permetent augmentar la sostenibilitat i autosuficiència de les plantes de tractament, així com disminuir les emissions de CO2 en 660 Tn l’any. Per a tenir una idea de l’impacte que suposa, aquests valors de producció mantindrien el consum energètic durant tot l’any a més de 3.500 llars espanyoles.

Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Gallur, Saragossa, amb 20,33 kWp de potència instal.lada

En aquest sentit, l’aposta del grup Agbar per la descarbonització es manté constant, amb la planificació de posar en marxa 57 instal·lacions més que permetin evitar l’emissió de 800 Tn de CO2 addicionals, cada any, elevant la producció energètica anual 15 GWh més.

Aquest pla estratègic de transició energètica va potenciat a través del model de biofactoria, l’evolució de les plantes depuradores cap a plantes que impulsen l’economia circular mitjançant la reutilització de l’aigua, la revalorització dels residus i la generació d’energia dins la pròpia planta. Aquesta proposta porta a les instal·lacions de depuració a assolir una autosuficiència superior al 70 % gràcies a la generació d’energia renovable en autoconsum procedent del biogàs del propi procés de depuració i de tecnologies com la solar fotovoltaica amb plaques a les instal·lacions del grup.

Amb aquesta trajectòria, el grup Agbar ha adquirit una amplia i profunda experiència en instal·lació, posada en marxa, gestió i manteniment en matèria de generació i autoconsum renovable, que aporta un valor afegit addicional als seus socis i clients en el camí cap a la descarbonització.

Així, gràcies a aquestes iniciatives, el grup Agbar continua amb el seu compromís d’augmentar l’autosuficiència energètica, la millora continuada i el reaprofitament dels nostres recursos, arribant a ser capaços de generar el 10% de tota l’energia que consumeix el grup amb fonts 100% renovables. A més, s’obté un estalvi dels costos associats al consum energètic, una reducció dels residus associats a l’activitat, així com la disminució de les emissions d’efecte hivernacle arribant, d’aquest manera, a millorar la nostra competitivitat i guanyant oportunitats de creixement econòmicament sostenibles amb la utilització d’energies renovables.

Agbar participa en una taula rodona sobre la vinculació de les empreses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Avui en el Palau de Pedralbes de Barcelona, s’ha celebrat una Jornada organitzada per la Fundació Dieta Mediterrània amb la participació de Catalunya 2030, Paral·lel 40 i la Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en la qual Agbar ha participat en una taula rodona titulada “Com poden les empreses ajudar a aconseguir els reptes que representen les ODS?”

En aquest context, Felipe Campos, en representació d’Agbar, ha explicat: “La contribució als ODS ja no és una opció; és necessari integrar-los en l’estratègia de les empreses impulsant aquells objectius vinculats amb el core business de l’activitat”. En concret, Felipe Campos ha assenyalat la relació entre el cicle de l’aigua i el ODS 6: ‘Garantir la disponibilitat d’aigua i el sanejament per a tothom’, però també ha assenyalat que “una millor gestió de l’aigua està implícita en molts dels altres ODS; és impensable no associar aigua i sanejament amb la pobresa, la fam zero, amb la salut i el benestar, amb l’energia assequible i no contaminant, amb el creixement econòmic, amb la preservació de la vida submarina i la vida d’ecosistemes terrestres, per exemple”.

En aquest sentit, Felipe Campos ha destacat la contribució de la companyia al ODS 1, dedicada a l’erradicació de la pobresa, amb mesures com l’impuls des de 2012 del Fons de Solidaritat amb la finalitat de garantir l’accés a l’aigua de les persones en situació de vulnerabilitat. A més, Felipe Campos ha posat de manifest l’aposta per la regeneració de l’aigua depurada, en un context d’estrès hídric, per a garantir la seva disponibilitat i contribuir als ODS 6 i 12.

En la taula rodona també ha participat José Luis Bonet, President de Cambres de Comerç d’Espanya; Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana i Representants de Food Futur; Jordi Valls, Director General de Mercabarna; Constantí Serrallonga, Director General de Fira de Barcelona; i Maurici García de Quevedo, Director General de FIAB. Teresa Jordà, la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha estat l’encarregada d’inaugurar, de manera virtual, aquestes jornades.

Al setembre de 2019, el secretari general de l’ONU va apel·lar a tots els sectors de la societat perquè es mobilitzessin per a aquesta dècada d’acció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en tres nivells: accions a nivell mundial per a garantir un major lideratge, més recursos i solucions més intel·ligents respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible. La Fundació Dieta Mediterrània vol aportar el seu granet de sorra, i incorpora a les seves línies estratègiques de promoció d’un estil de vida sa, saludable i sostenible els Objectius de Desenvolupament Sostenible, comprometent-se en la seva difusió i possible consecució.