Impulsar la circularitat de l’aigua, clau per a un futur sostenible

És una realitat: el canvi climàtic impacta directament sobre la disponibilitat dels recursos hídrics, amb episodis meteorològics extrems (inundacions, sequeres, etc.) cada vegada més freqüents. La gestió de l’aigua es troba en un moment crucial. És necessari donar un impuls definitiu cap a un model circular que permeti dependre cada vegada menys de la pluja, diversificar les fonts d’abastament i salvaguardar aquest recurs natural insubstituïble per la vida i el planeta.

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, subratlla aquest any, sota el lema ‘Aigua per a la pau’, el paper de l’aigua com a element fonamental en l’estabilitat i el progrés de les societats. Precisament aquesta cooperació entre comunitats i països és essencial a l’hora de garantir l’accés a l’aigua i sanejament universal per a totes les persones, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 6 establert a l’Agenda 2030.

Segons Nacions Unides, en el context actual de creixement de la població i també de demanda d’aliments, es preveu un increment de les necessitats de recursos hídrics d’entre el 20% i el 30% fins a 2050. Espanya és un dels països on més severament afecta el canvi climàtic, sent Catalunya i Andalusia les zones més impactades en aquests moments per l’escassetat hídrica.

La regeneració o com donar a l’aigua una nova vida

Davant aquest desafiament, es fa evident cada vegada més la necessitat d’impulsar la regeneració, és a dir; el tractament avançat de l’aigua residual que permet reutilitzar-la amb totes les garanties de qualitat, amb la finalitat de retornar-la a la natura o utilitzar-la en nous usos com l’agricultura, el reg de zones verdes i la neteja de carrers a les ciutats o per a les indústries.

Agbar, part del grup Veolia –referent mundial de la transformació ecològica amb solucions per la gestió d’aigua, energia i residus–, integra els principis de l’economia circular al centre de les seves activitats, amb les noves tecnologies i la digitalització com a palanques de canvi.

L’aposta del grup per la reutilització de l’aigua té un dels seus exemples més visibles a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que es troba en emergència per sequera. En aquesta regió, el 25% de la demanda total d’aigua ja es cobreix en l’actualitat amb aigua regenerada que es destina a usos agrícoles, industrials i urbans.

Ecofactoria del Baix Llobregat (Catalunya), referent en economia circular a nivell internacional

L’ecofactoria del Baix Llobregat, situada en un dels principals rius que abasteix la zona, és ja una autèntica fàbrica d’aigua regenerada que retorna al medi ambient gran part d’aquesta aigua. Una vegada reintroduïda al riu com aigua prepotable, en un cicle infinit que permet deixar enrere la dependència de la pluja, una planta potabilitzadora la recollirà aigües amunt per continuar el seu tractament i enviar-la a la xarxa de distribució. També s’injecta en pous de la zona amb l’objectiu de minimitzar la intrusió salina i millorar la qualitat de l’aigua dels aqüífers i s’utilitza per a altres usos, com la neteja de carrers i reg de parcs i jardins de diversos municipis de l’entorn, així com el reg agrícola. Ara la companyia planteja replicar aquest model a l’altre riu que delimita la ciutat de Barcelona, el Besòs, i donar un nou pas ferm cap a la sostenibilitat per garantir la resiliència hídrica de les més de 5 milions de persones que habiten a la regió metropolitana.

A la depuradora Cabezo Beaza (Múrcia), l’aigua regenerada s’usa principalment per a l’agricultura

En aquesta mateixa línia, a Múrcia, una de les àrees agrícoles més importants d’Europa, la companyia Hidrogea, part del grup, tracta més de 24.000 metres cúbics d’aigua al dia a la depuradora de Cabezo Beaza, amb el que es reguen més de 4.300 hectàrees de conreu al camp de Cartagena. El sistema de regeneració d’aigua d’aquesta depuradora està enfocat principalment per a la reutilització de l’aigua en l’agricultura, i gràcies a ella els agricultors d’aquesta regió poden produir anualment més de 412.000 tones d’hortalisses i sostenir la producció en un context de sequera.

Motor de progrés social

A més de promoure una gestió sostenible dels recursos naturals, el grup promou mesures per millorar la qualitat de vida de les persones, especialment aquells col·lectius en situació de vulnerabilitat. Així, a través de la creació d’oportunitats educatives o la millora de l’ocupabilitat, entre altres accions destacades, Agbar es posiciona com un actor determinant en la promoció del desenvolupament sostenible i el benestar social.

Per a això, la col·laboració sostinguda amb les administracions i els actors locals ha estat clau en la trajectòria de la companyia, i sens dubte marca el camí. És fonamental seguir impulsant accions col·lectives transformadores per avançar en un model de gestió de l’aigua més sostenible, resilient i inclusiu, per a les generacions futures.

Agbar col·labora amb la Louis Vuitton 37th America’s Cup per promoure conjuntament solucions per preservar l’aigua

L’ús d’aigua regenerada subministrada per Agbar, que també és Official Water Utility Partner de la Louis Vuitton 37th America’s Cup, garantirà una reducció significativa del consum d’aigua de l’esdeveniment amb accions com la neteja dels AC75, AC40 i embarcacions de suport.

L’aigua regenerada és aigua tractada que, després d’un tractament avançat, s’utilitza per a noves finalitats, en aquest cas per a la neteja dels vaixells de regata i de suport del Defender, Emirates Team New Zealand, i de totes les embarcacions de suport de la Louis Vuitton 37th America’s Cup.

Promovent la circularitat de l’aigua, és possible reduir la pressió sobre els recursos hídrics, especialment l’aigua potable. Aquest enfocament en la preservació de l’aigua és una qüestió essencial en el context de sequera que es viu a Catalunya i altres parts d’Espanya, agreujada pel canvi climàtic.

Tots els equips que competeixen a la Louis Vuitton 37th America’s Cup han estat informats pels organitzadors de l’esdeveniment, America’s Cup Event, i se’ls ha requerit que conservin l’aigua tant com sigui possible abans de la regata i que posin en marxa solucions que promoguin la sostenibilitat i el reciclatge de l’aigua sempre que sigui possible.

A través de l’acord amb Agbar, aquesta aliança posa en marxa diverses accions per contribuir als objectius generals de sostenibilitat de l’esdeveniment, que inclouen, entre d’altres, la mesura de l’impacte mediambiental dels esdeveniments a través de les empremtes de carboni i hídrica, l’establiment de fonts d’aigua potable a tot el recinte de l’esdeveniment i, com ja s’ha mencionat, garantir una reducció significativa del consum d’aigua amb l’ús d’aigua regenerada per a la neteja dels AC75, AC40 i embarcacions de suport.

Les diferents etapes de la 37a America’s Cup de Louis Vuitton – el trofeu esportiu més antic del món – es desenvoluparan entre juny i octubre d’aquest any, al voltant del Port Vell i al llarg de la platja fins al Port Olímpic de Barcelona.

Agbar participa al seminari sobre aliances públic-privades de la gestió de l’aigua a Santiago de Xile

Durant la seva intervenció, Àngel Simon ha recordat els inicis d’Aigües Andines i l’aposta decidida de l’empresa per fer realitat la modernització del sistema d’aigües, i especialment del sanejament, a Xile. Gràcies a l’aplicació de coneixement, tecnologia i capacitat d’innovació, Santiago va ser la primera metròpoli de llatinoamèrica en tractar el 100% de les seves aigües residuals. En aquest recorregut de 25 anys de transformació en la gestió de l’aigua i del medi ambient, destaquen projectes clau com la renovació i modernització del Zanjón de la Aguada i la descontaminació del riu Mapocho, que travessa la Regió Metropolitana.

En aquest context, Àngel Simon ha declarat: “A cada moment hem d’anticipar-nos i seguir actuant, amb la base de les aliances públic-privades, davant els reptes socials i mediambientals de la gestió del recurs hídic en un país de referència en aquest àmbit com és Xile. Hem de continuar innovant, en el moment actual, per incrementar la resiliència davant el canvi climàtic, atents a les expectatives dels grups d’interès”.

En un context de lluita contra el canvi climàtic, un dels majors reptes del país, una fita important és la transformació de les plantes de tractament d’aigües residuals en biofactories, un projecte reconegut per l’ONU com una de les millors iniciatives davant el canvi climàtic (premi ‘Momentum for Change’). En recuperar aigua per a nous usos, valoritzar els residus i generar energia renovable per a la seva pròpia gestió, les biofactories contribueixen a la reducció de les petjades hídrica i de carboni de les operacions del grup.

De cara al futur, Aigües Andines busca posicionar Santiago com a ‘biociutat’, mitjançant una nova mirada per fer front als efectes del canvi climàtic impulsant la resiliència i la seguretat hídrica sostenible en el temps per a la pròpia ciutat i els més de 8 milions d’habitants de la Regió Metropolitana. Aquesta iniciativa considera una sèrie de projectes, amb pilars centrats en la recerca de noves fonts d’aigua, resiliència, un major aprofitament d’aigües subterrànies i solucions basades en la natura, juntament amb un ús responsable del recurs.

D’altra banda, durant el debat s’ha reflexionat sobre la rellevància del paper del regulador, i Àngel Simon ha destacat la necessitat de comptar amb un regulador que estableixi regles clares, complint amb la normativa vigent, i que tingui una visió a llarg termini.

També s’ha reflexionat sobre els principis i valors del model d’empresa actual. En aquest sentit, el propòsit, és a dir, la raó d’existir que vincula i aporta cohesió a totes les persones que formen part d’una organització o que s’hi relacionen, juga un paper fonamental. Recentment, Aigües Andines ha renovat el seu propòsit, que és “A Aigües Andines ens compromet la sostenibilitat dels serveis d’aigua i sanejament que oferim a les persones, contribuint a que visquin sempre en un entorn saludable”.

En aquest debat hi han participat Juan Eduardo Saldivia, ex superintendent de Serveis Sanitaris; Carolina Leitao, alcaldessa de Peñalolén i presidenta de l’Associació Xilena de Municipis (ACHM); i Sergio Campos, cap de la Divisió d’Aigua i Sanejament del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) que han coincidit en la rellevància de seguir impulsant el model de col·laboració públic-privada, que s’ha consolidat com un model d’èxit en sectors com aquest, que requereixen de grans infraestructures.

En el seminari s’han inclòs també casos d’èxit a Espanya, amb les intervencions, a la taula rodona “Inspiració per al pròxim cicle: experiència internacional per fer front al desafiament mediambiental”, de María Francisca Carazo, alcaldessa de Granada i presidenta de l’Empresa Municipal de Subministrament i Sanejament de Granada (EMASAGRA); Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Rafael Romeo, president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre; així com Federico Ramos, director general de Veolia Madrid Aigua i ex secretari d’Estat de Medi Ambient d’Espanya.

Durant dos dies, s’ha fet una anàlisi i una reflexió profunda del model de gestió de l’aigua, mirant també els desafiaments de cara al futur. El segon dia s’ha centrat en la gestió integrada de conques, amb especial focus en l’agricultura. L’esdeveniment ha comptat amb la participació d’Eduardo Frei Ruiz-Tagle, ex president de la República i president del CPI; Jéssica López, ministra d’Obres Públiques; Esteban Valenzuela, ministre d’Agricultura; i de Daniel Tugues, director general d’Aigües Andines, entre d’altres personalitats rellevants.

Àngel Simon aborda els grans reptes de la gestió de l’aigua, posant el focus en l’agricultura, en la nova edició del Congrés CEDE

El principal repte que afrontem com a societat és el canvi climàtic, especialment a Espanya, que afecta directament tant la disponibilitat com la qualitat dels recursos hídrics. En aquest context, Àngel Simon, president d’Agbar i vicepresident executiu sènior de Veolia per a la península Ibèrica i Amèrica Llatina, ha subratllat: “A Agbar tenim el coneixement i l’experiència per posar en marxa les solucions necessàries i així obtenir la màxima eficiència de l’aigua en els diferents usos, per a les ciutats, la indústria i l’agricultura”.

En l’agricultura, un sector amb una gran rellevància al nostre país, l’aigua hi té un paper fonamental. Una gestió adequada dels recursos hídrics és crucial per garantir la productivitat i la sostenibilitat a llarg termini, davant d’un creixement sostingut de la població, la qual cosa accentua la demanda d’aigua i aliments. Així doncs, com un dels principals consumidors d’aigua dolça al món (aproximadament el 70 %), el sector agrícola està treballant per optimitzar l’ús dels recursos hídrics en la seva activitat, amb l’objectiu de reduir-ne la petjada hídrica. És el cas de l’empresa Trops que, segons ha explicat el director general, Enrique Colilles, ha aconseguit disminuir de manera significativa la petjada hídrica de la seva producció d’alvocats (consumeixen aproximadament 300 litres d’aigua per cada quilogram, en comptes dels 600 litres per quilogram de mitjana). Davant d’aquests reptes, Agbar ha concretat una proposta de valor per a l’agricultura, amb els objectius següents: maximitzar la rendibilitat de les explotacions, la producció alimentària, i preservar el medi ambient, posant el focus en la biodiversitat. 

Així mateix, el grup aplica coneixement i innovació per ajudar els empresaris agrícoles a avançar cap a models productius més tecnificats, eficients i sostenibles.

De manera general, i amb l’objectiu de garantir la disponibilitat dels recursos hídrics en el futur, el president d’Agbar ha remarcat la necessitat de situar l’aigua com a eix estratègic en l’agenda del nostre país. Cal també continuar incrementant la governança amb la planificació hidrològica a llarg termini per anticipar i actuar de manera eficaç en períodes de sequera, i comptar sempre amb les aliances i la col·laboració publicoprivada; en el cas de l’agricultura, tenint en compte entitats molt rellevants com són les comunitats de regants.

D’altra banda, els directius han reflexionat sobre la importància de la innovació i la tecnologia —destacant en els darrers anys el potencial de la intel·ligència artificial— en la sostenibilitat del cicle de l’aigua i en l’adaptació als diferents usos: urbà, industrial i agrícola. En concret, en l’àmbit de l’agricultura, l’ús de noves tecnologies, com els sensors intel·ligents o la geolocalització per satèl·lit, és clau per aconseguir una millora a l’hora de gestionar les finques i optimitzar-ne el reg. Entre els projectes més destacats, Àngel Simon ha citat concretament el projecte P2GreeN, en col·laboració amb Trops.

A l’última part de la taula, en què s’ha fet referència al lideratge empresarial, Àngel Simon ha destacat la importància de la passió per la professió i la necessitat d’impulsar un lideratge coparticipatiu, així com la rellevància del propòsit per a les organitzacions i els diferents grups d’interès.

D’altra banda, en paral·lel al Congrés, ha tingut lloc una nova edició de “Talent en creixement”, que permet als joves estudiants o als que s’acaben de graduar i que enceten la seva carrera professional entrar en contacte amb executius d’alta direcció i conèixer de primera mà les seves experiències professionals. El programa ha comptat amb la participació de Gonzalo Jiménez, director de Desenvolupament Sostenible i Transformació d’Hidralia, que forma part del grup Agbar, a la taula “Alguns somnis que poden ajudar-te a construir el teu. Eines d’avui per al demà”.

El Congrés de Directius CEDE ha estat presidit pel rei d’Espanya i ha comptat amb la participació de Nadia Calviño, vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital en funcions; Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia; Francisco Rodríguez, president de la Diputació de Granada, i Marifrán Carazo, alcaldessa de Granada, entre altres representants institucionals destacats.

Aquest Congrés, que se celebra des de l’any 2000, es posiciona com la trobada anual de referència per al teixit empresarial espanyol. Aquesta nova edició, sota el lema “Cap a un nou lideratge empresarial”, cerca analitzar la situació actual i el futur econòmic, així com donar claus per potenciar i impulsar les empreses del nostre país.

Para veure el vídeo resum de la intervenció d’Àngel Simon al Congrés CEDE 2023: 

Agbar participa en el XXXVI Congrés d’AEAS, a Córdoba

Aquesta edició s’ha enfocat, particularment, en les línies temàtiques d’aigua, energia i transformació digital aplicades als processos del cicle urbà de l’aigua.

Al seu estand, Agbar ha presentat els serveis de Dinapsis, la seva aposta per la transformació digital en la gestió de l’aigua i el medi ambient. La xarxa de hubs Dinapsis proporciona serveis de referència per a la transformació digital de la gestió de l’aigua i la salut ambiental dels territoris. D’aquesta manera, promou el desenvolupament de les ciutats intel·ligents -o smart cities-, resilients i verdes. Ofereix col·laboració i solucions innovadores a les administracions, les indústries i la ciutadania per aconseguir territoris més sostenibles, quant al seu full de ruta cap a la transició ecològica i arribar als objectius de l’Agenda 2030. A més, Dinapsis té com a propòsit millorar l’entorn de les ciutats, des d’una perspectiva d’innovació oberta, que fomenti la col·laboració entre entitats, empreses i startups -o empreses emergents-, per buscar solucions als reptes urbans del segle XXI.

També han estat rellevants les intervencions relacionades amb l’àrea de tractament i l’anàlisi de diferents sistemes de monitoratge de la COVID-19 a les aigües residuals, amb la finalitat de valorar la incidència del virus a les diferents àrees de població i poder anticipar-se a l’aparició de possibles nous brots.

En relació amb la temàtica, Ángel Villanueva, d’Aquatec (Agbar), ha presentat la tecnologia City Sentinel de Dinapsis a la ponència “Aigua i Covid: experiències i aprenentatges al Grup Agbar després de dos anys de seguiment del SARS-CoV-2 a les aigües residuals”. El City Sentinel és un sistema d’alerta primerenca epidemiològica pioner, capaç de monitorar en temps real les aigües residuals i, la implementació del qual va demostrar ser clau per la presa de decisions durant la pandèmia. En l’àmbit del sanejament han destacat les ponències de la Montse Martinez, durant la qual ha presentat el projecte Life Baetulo, un sistema d’alerta primerenca integral i multirisc, i la Paula Martín-Lomeña, sobre la transformació digital de la xarxa de sanejament a Marbella. D’altra banda, en el marc d’abastiment i qualitat, han participat l’Antonio Cabeza, amb la seva exposició sobre tècniques de tractament de químics plàstics que romanen a l’aigua; la Marta Ganzer, sobre trihalometans; en Jonathan García, sobre la minimització de subproductes bromats a les plantes de tractament de l’aigua; i en Miguel Ángel Puertas, director de clients d’Emasagra, sobre la digitalització a la gestió de l’aigua no registrada.

En la secció socioeconòmica i de tecnologia han destacat les ponències de la Laia Lukacs, sobre la dada i la seva importància per la relació amb els clients; la Mercedes Sánchez, sobre l’evolució de la comunicació amb el client d’Hidralia; en Guillermo García Cazorla, director financer d’Hidralia, sobre la nova guia de tarifes i la governança de l’aigua; la Mariana Mafia del Castillo, sobre una nova eina de digitalització i optimització del control de les instal·lacions de Veolia; i en José Manuel Martín, sobre el monitoratge d’emissions olfactives en línia.

D’altra banda, Ramón López Roldán, responsable d’Ecosistemes de la Innovació d’Agbar i integrant del Grup Transversal d’R+D+I d’AEAS, ha participat en la sessió “Agents que impulsen la innovació en l’aigua”. En aquesta, s’han inclòs dues taules rodones, en primer lloc, una amb la participació d’Agbar amb el títol “La cadena de la innovació” i, en segon lloc, una titulada “Factoria de futurs” en la qual han participat diversos investigadors, entre els quals la Débora Sorolla, de Labaqua.

Finalment, les ponències de la Mercedes Sánchez Bas, directora de clients d’Hidralia, del Guillermo García Cazorla, director financer d’Hidralia, i de la Paula Martín-Lomeña, responsable d’Operacions de Clavegueram d’Hidralia, formaran part del llibre “Ponències digitals” en forma de tres articles que profunditzaran en les temàtiques que han exposat durant el Congrés.

L’Associació Espanyola d’Abastiments d’Aigua i Sanejament (AEAS) és l’associació professional de referència al sector de l’aigua urbana a Espanya. Engloba a entitats gestores que presten serveis d’abastiment i sanejament a la població espanyola, així com a empreses tecnològiques relacionades amb el sector de l’aigua, organismes públics i experts individuals. A més, col·labora amb prestigiosos organismes internacionals en aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua, compta amb prop de 300 associats i les entitats operadores integrades a l’associació, que presten servei a més de 35 milions d’habitants al voltant de 1.700 municipis espanyols.

Diverses iniciatives del grup Agbar, reconegudes al World Water Congress de Copenhaguen

En els IWA Project Innovation Awards, el projecte d’economia circular “Gavà Circular”, liderat per Cetaqua i en el qual col·laboren Aigües de Barcelona i l’Ajuntament de Gavà, ha estat reconegut per l’organització com el millor projecte en la categoria de governança, institucions i empresa social, en la qual ha obtingut l’or. El premi l’ha recollit Celia Castro, responsable tècnica de l’àrea Biofactoria i Recuperació de Recursos a Cetaqua.

El projecte, titulat “Circular Gavà: Rumb a la implementació d’oportunitats circulars al territori”, va ser seleccionat entre les 200 candidatures de 52 països pel seu potencial per crear una cultura basada en el desenvolupament sostenible a través de la implementació i l’execució de tres accions identificades per als fluxos “aigua-energia-residus”. En aquest projecte, destaca la iniciativa coneguda amb el nom de Recaigua, que consisteix en la construcció i la posada en marxa d’un punt de recàrrega intel·ligent d’aigua subterrània regenerada per al reg i la neteja dels carrers.

Per la seva banda, Aigües de Barcelona ha rebut, durant l’acte de cloenda del Congrés, el reconeixement de “Climate Smart Utility” de la IWA per la seva estratègia i accions contra l’emergència climàtica en els eixos d’adaptació, mitigació i lideratge climàtic. D’aquesta manera, s’ha convertit en la primera empresa catalana a rebre aquesta distinció a escala internacional i s’ha posicionat entre els 10 casos d’acció climàtica més inspiradors. Xavier Bernat, director d’Acció Climàtica d’Aigües de Barcelona, ha recollit el premi.

Per assolir la neutralitat climàtica abans del 2050, Aigües de Barcelona promou, per exemple, l’eficiència energètica i la implantació d’energia renovable a les seves instal·lacions, i aposta per la producció de biogàs a les depuradores mitjançant la valorització dels fangs. A més, davant de la situació d’emergència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona, la companyia ha impulsat activament la regeneració de l’aigua. Finalment, amb l’objectiu d’aconseguir el progrés climàtic de manera col·lectiva, Aigües de Barcelona va llançar el maig d’aquest any el Hub d’Acció Climàtica: cap a la neutralitat oberta i la resiliència, en què treballa amb els diferents grups de relació.

Participació en diverses taules

D’altra banda, el grup Agbar ha participat activament en taules, col·loquis i presentacions al llarg de la setmana del Congrés. Per part d’Aigües de Barcelona, destaquen les participacions de Xavier Bernat, director d’Acció Climàtica, amb la seva exposició sobre l’estratègia climàtica del Grup a la taula rodona “Road to Net Zero”; Ane López, tècnica de qualitat de l’aigua i microbiologia, que ha presentat el mètode de monitoratge del virus SARS-CoV-2 a les aigües residuals en la ponència “Covid-19 pandemic scientific responses at utility level”, i Marta Ganzer, responsable del laboratori de la planta de Sant Joan Despí, que ha parlat de les solucions de mitigació del Grup davant del canvi climàtic.

Des de Cetaqua, Susana González, responsable de l’àrea Gestió d’Infraestructures Crítiques i Resiliència, ha participat en una sessió sobre digitalització de l’aigua. D’altra banda, Celia Castro, responsable tècnica de l’àrea Biofactoria i Recuperació de Recursos, ha presentat el projecte europeu LIFE Nimbus, que pretén utilitzar el biometà, generat a partir de fangs de depuradora, com a combustible sostenible. En una sessió sobre recuperació de nutrients i químics, Álvaro Major, project manager a Cetaqua, ha compartit el coneixement del Grup en matèria de biofactories.

Així mateix, Ignasi Casals, responsable d’Innovació d’Aigües d’Alacant, ha presentat els resultats de dos projectes europeus, NAIADES i B-WaterSmart, que es duen a terme amb l’objectiu de millorar l’entorn urbà a través d’una gestió més intel·ligent de l’aigua.

Finalment, Veolia, grup del qual forma part Agbar, també ha participat en diverses accions mitjançant el seu estand i intervencions en diferents ponències sobre innovació i tecnologia, desenvolupament sostenible o reutilització, entre altres temes.

En paral·lel al Congrés, Juan Antonio Guijarro, director general de Desenvolupament de Negoci al Grup, ha participat en un esdeveniment sobre la digitalització del cicle de l’aigua, organitzat pel Water Technology Advisory (WTA) del Trade Council del Ministeri d’Afers Exteriors de Dinamarca, que ha reunit diversos membres del govern danès i també experts internacionals del sector de l’aigua. En aquesta sessió, Juan Antonio Guijarro ha compartit el seu punt de vista sobre com la digitalització és una eina fonamental per assolir, no solament una integració real del cicle de l’aigua, sinó també de la gestió urbana.

El World Water Congress & Exhibition, de l’International Water Association (IWA), és l’esdeveniment global biennal més rellevant del sector de l’aigua. Enguany, el Congrés, que ha tingut lloc a Copenhaguen (Dinamarca), ha reunit durant cinc dies més de 10.000 professionals de més de 100 països per tractar del futur de la gestió sostenible de l’aigua i explorar noves formes intel·ligents per aconseguir “ciutats habitables”, amb la digitalització com a eix principal.