El 19 de juny del 1867 es va constituir a Lieja la Compagnie des Eaux de Barcelone, que és el precedent més antic de l’actual Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB); formada amb les aportacions de Crédit Général Liégeois, Compagnie Générale des Conduites d’Eau i altres capitals belgues i francesos. El seu objectiu era dotar el nou barri de l’Eixample de la infraestructura d’abastament de què mancava Barcelona fins aleshores.
El 14 de maig i el 15 d’octubre del 1881, Crédit Général Liégeois i Lyonnaise des Eaux (ara integrada en Suez Environnement) conclouen amb la Compagnie des Eaux de Barcelone uns acords en virtut dels quals la Compagnie des Eaux de Barcelone aporta tots els seus actius a una nova societat que es fundarà a París.
El 20 de gener del 1882 es constitueix a París la Société Générale des Eaux de Barcelone.
Comença la construcció de l’estació de bombeig de Cornellà, que impulsa l’aigua dels aqüífers del Llobregat a la ciutat de Barcelona. La històrica instal•lació, que es va acabar de construir l’any 1909, actualment continua aportant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Los accionistas acuerdan el traslado de la sede social de la Société Générale des Eaux de Barcelone de París a Barcelona.
Un grup bancari espanyol, integrat pel Banc de Barcelona, el Banco Hispano Colonial, el Banco de Bilbao, el Sindicat de Banquers de Barcelona i la Banca Arnús, adquireix la Société Générale des Eaux de Barcelone, que es converteix en una empresa de capital espanyol, la Sociedad General de Aguas de Barcelona, SA. L’acord de venda es formalitza el 24 d’agost del 1920.
Construïda i inaugurada el 1955, l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí aplica, des que va ser posada en marxa, les tecnologies més avançades per al tractament de l’aigua. Entre les millores en els processos destaquen el tractament per ozó i l’osmosi inversa. Després de més de mig segle de funcionament, la planta de Sant Joan Despí continua sent una de les principals fonts de subministrament de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Neix el Centre d’Estudis i Investigació del Medi Ambient (CEIA) per contribuir al coneixement, la investigació i la divulgació d’aspectes relacionats amb el cicle integral de l’aigua. El CEIA serà el primer pas per a la creació de la Fundació Agbar.
SGAB crea Sorea per operar a Catalunya i les Illes Balears. Actualment és responsable de l’abastament d’aigua en més de 270 municipis i dóna servei a més de dos milions de clients.
Lyonnaise des Eaux, que després passarà a formar part del grup Suez Environnement, adquireix un paquet d’accions que la converteix en accionista de referència de SGAB, juntament amb La Caixa.
El 1985, Aigües de Barcelona constitueix el holding Aplicaciones del Agua, SA, que agrupa empreses que ofereixen serveis en diverses activitats relacionades amb el cicle integral de l’aigua. És un altre pas més en l’expansió de la companyia.
El 1992, SGAB absorbeix Corporación Agbar i Aplicaciones del Agua. Totes les empreses s’integren en SGAB, que es constitueix com a grup gestor de serveis públics.
El 1998 es crea la Fundació SGAB a partir del Centre d’Estudis i Investigació del Medi Ambient i Aplicaciones del Agua, per promoure el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida de l’ésser humà.
La conurbació del Gran Santiago és l’àmbit de gestió d’aigua i sanejament més gran d’SGAB, amb una població subministrada propera als sis milions d’habitants. L’entrada en el Gran Santiago requereix una inversió de 1.000 milions de dòlars, l’esforç inversor més gran que ha dut a terme SGAB en la seva història.
El 2004 es va inaugurar el Museu SGAB de les Aigües a les instal•lacions de la històrica central de Cornellà de Llobregat, construïda entre el 1905 i el 1909. El Museu SGAB de les Aigües és una iniciativa de la Fundació SGAB, duta a terme amb la voluntat de compartir un patrimoni industrial molt especial mitjançant el qual es volen projectar els valors associats a la cultura de l’aigua i potenciar les actituds favorables en relació amb l’aigua i el seu coneixement.
SGAB entra al Regne Unit amb l’adquisició del capital de Bristol Water, l’empresa que distribueix aigua a la ciutat anglesa i la seva àrea d’influència, amb més d’un milió d’habitants.
El 2007, SGAB entra a la Xina i a Algèria. A la Xina gestiona projectes de subministrament d’aigua potable i tractament d’aigües residuals a la província de Jiangsu. A Algèria, SGAB porta a terme la gestió delegada del subministrament d’aigua i el sanejament a la província d’Orà, al nord-est d’Algèria, a través de l’empresa Société des Eaux Oran SPA.
Aquell mateix any, SGAB, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), constitueix Cetaqua, el Centre Tecnològic de l’Aigua, amb l’objectiu comú de promoure, dur a terme, difondre i transferir la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació en la gestió del cicle integral de l’aigua.
El 2009, la unió temporal d’empreses liderada per SGAB i constituïda per Degrémont, Dragados i DRACE construeix la dessalinitzadora de Barcelona, capaç de produir 60 hm3 d’aigua a l’any. És la dessalinitzadora més gran d’Europa per a abastament urbà, amb tecnologia d’última generació i eficient quant a consum. La mateixa UTE (unió temporal d’empreses) s’encarrega de gestionar la instal•lació durant els dos primers anys.
Després d’una oferta pública d’adquisició (OPA) amistosa, al maig Suez Environnement passa a ser titular d’una participació del 75,74% en el capital d’SGAB, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, en manté un 24,25%. En aquesta operació SGAB es desprèn de les seves accions a Adeslas.
Aigües de Barcelona es va constituir el 2013 com un nou model de col·laboració público-privada que integra tots els serveis associats al cicle integral de l’aigua. Així, va sumar al seu àmbit d’activitat el servei de sanejament i la depuració d’aigües residuals per retornar-les al medi natural o reutilitzar-les.
La nova empresa Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, va estar participada, en el moment de la seva constitució, en un 85% per Aigües de Barcelona i en un 15% per l’AMB.